tag:blogger.com,1999:blog-79862609071329285132024-03-21T20:42:20.316-07:00El Blog de l'IsmaReflexions, opinions i divagacions diverses d'una persona qualsevol... (be, bàsicament sobre aventuretes esportives)...Ismael Garcèshttp://www.blogger.com/profile/17337205153010023914noreply@blogger.comBlogger14125tag:blogger.com,1999:blog-7986260907132928513.post-16271139675470315962013-06-28T02:59:00.003-07:002013-06-28T02:59:48.354-07:00Quebrantahuesos 2013 (22 de juny de 2013).<b><i>Quan no cal esperar massa d’un mateix, per fer-ho millor…</i></b><br />
<b><i><br /></i></b>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Feia temps que no inseria una
entrada al meu pobre i oblidat blog. Però aquesta ocasió ho mereix. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Aquest any (per diferents
motius) m’ho havia pres gairebé com a any sabàtic de l’esport del triatló. No
obstant això, m’havia proposat algun repte, com ara la Marató de Barcelona del
passat 17 de març. No vaig fer entrada, però en general no va anar del tot
malament, tot i que volia baixar de les quatre hores i em van sobrar els
darrers <st1:metricconverter productid="600 metres" w:st="on">600 metres</st1:metricconverter>
(temps final: 4 hores, 3 minuts). Catxis!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">A banda d’això, em feia molta
il·lusió participar a <st1:personname productid="la Quebrantahuesos. De" w:st="on">la
Quebrantahuesos. De</st1:personname> fet, em pensava que accedir a la
inscripció era prou difícil. Però es veu que vaig tenir sort… ¿O no?... Tan bon
punt em vaig inscriure, vaig dir… <i>Collons!,
ara toca entrenar tela</i>… <i>Be, tinc
temps. Ja m’hi posaré</i>…</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">El cas és que van passant els
dies… els mesos… i jo columpiant-me. Que si ara estic per la Marató, que si ara
toca descansar… Total, que se’m venia el mes de Juny a sobre i no havia fet els
deures com cal. Tret d’alguna sortideta de 70 ó <st1:metricconverter productid="100 km" w:st="on">100 km</st1:metricconverter> i, com a molt una de <st1:metricconverter productid="120 km" w:st="on">120 km</st1:metricconverter> (a Montserrat). A
banda, això sí, de les sortidetes de BTT. M’havia apuntat a la TransCatalunya,
però veient la pluja i fang que m’esperava, vaig fer una <i>rajada del quinze</i>… ;-(</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Total que, tot i haver estat
a punt de fer una altra <i>rajada</i>, vaig
cap a Sabiñánigo i comença el tema:</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<b><span lang="CA">Sortida</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">És espectacular la quantitat
de gent que hi ha. Quan sona el <i>chupinazo</i>
de sortida, encara mancarien uns 45 minuts per traspassar la línia de sortida. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">Els primers compassos són tranquil·lets,
camí de Jaca. Passat Jaca, al cap d’uns quants quilòmetres, comença el primer
port.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<b><span lang="CA">Port de Somport</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt; text-align: justify;">
<span lang="CA">A banda de que les forces
encara estan gairebé intactes, el port no presenta gaire dificultats. Tot i ser
llarguet (uns <st1:metricconverter productid="19 km" w:st="on">19 km</st1:metricconverter>),
les pendents son suaus i, si un no es calenta massa, es puja amb facilitat.
L’arribada al port ja és espectacular amb el rerefons de muntanyes i neu que
encara queda:</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkFBGmJqNXE8mdsSKRNlosERncK2d5gzoOBaZib9Pfv-tNTYtiGxLz6dJt673NAnUljXv8g9j6wYFQhu2sE0djejbV3V9cr-qk3g2iwebaOpETQqdbOCrjtw9YpMi9giMc_Bf5SUD7J1E/s820/02+Somport.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjkFBGmJqNXE8mdsSKRNlosERncK2d5gzoOBaZib9Pfv-tNTYtiGxLz6dJt673NAnUljXv8g9j6wYFQhu2sE0djejbV3V9cr-qk3g2iwebaOpETQqdbOCrjtw9YpMi9giMc_Bf5SUD7J1E/s320/02+Somport.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<span style="text-align: center;">Aquí està el primer avituallament, en el qual no
paro. Hi ha molta gent, però no em veig amb necessitat de parar. Tinc aigua i
tinc menjar. Començo a baixar menjant-me una barreta PowerBar. De seguida veig
que no és tan fàcil menjar-se alló amb l’atenció que requereix </span><st1:personname productid="la baixada. Són" style="text-align: center;" w:st="on">la baixada. Són</st1:personname><span style="text-align: center;"> uns </span><st1:metricconverter productid="20 km" style="text-align: center;" w:st="on">20 km</st1:metricconverter><span style="text-align: center;">, en els què si pedales
és perquè vols… ES-PEC-TA-CU-LAR!!!... Vaig gaudir moltíssim en aquesta
baixada, retallant les corbes en posició aerodinàmica i envoltats pel bucòlic
paisatge francès … És un dels millors records que tinc. Tot i així, veure
alguns accidentats, et fa pensar que s’ha d’anar amb compte, doncs les
velocitats poden arribar als </span><st1:metricconverter productid="90 km/h" style="text-align: center;" w:st="on">90
km/h</st1:metricconverter><span style="text-align: center;">.</span><br />
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<b><span lang="CA">Port de
Marie Blanc</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA">Gairebé sense zona planera, tan bon punt
finalitza la baixada (prop d’Escot), comença el port de Marie Blanc. És un port
curt (uns <st1:metricconverter productid="8 km" w:st="on">8 km</st1:metricconverter>),
però els seus quatre quilòmetres finals, són bastant exigents. En qualsevol
cas, els primers compassos del port són bàsicament suaus i, fins i tot, gosaria
dir que agradables. El paisatge és encantador. I el sorollet del riu al costat
dels ciclistes. </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA">Però, mica en mica, el fetge et fa recordar que
les rampes comencen a ser del 10%, 12% i 14%, que no és poc… En aquests darrers
quatres quilòmetres, n’hi ha molta gent que baixa de <st1:personname productid="la bicicleta. Les" w:st="on">la bicicleta. Les</st1:personname>
cares de la gent ja no són les mateixes que les del port anterior i els cossos
dels ciclistes comencen a retorçar-se per zigzaguejar per la calçada. És la
part més dura de la QH, sota el meu parer.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA">Arribats al port, hi ha un altre avituallament.
Aquesta vegada sí que paro. Busco reposar aigua, isotònics i una mica de
menjar. Aprofito, fins i tot, per fer alguna foto. Aquesta seria la parada més
distesa que faria en tota la ruta (uns 20 minuts que potser podria haver
rebaixat en el temps final i fer un <i>under
seven</i>).</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilUl0hS2kqsI4FtPxhY64m2795kNfIHiEUCD6f3pv1uIVHxiFa27tQoIWnzlmi1Nxe7w7oFI8w8tTAqPnqqIibhgaqT7pfQzonDgyECQn7iImFEnxr7K8RNV2JnkZ6DHIYdBZD_ZpPjSU/s820/02+Marie+Blanc.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEilUl0hS2kqsI4FtPxhY64m2795kNfIHiEUCD6f3pv1uIVHxiFa27tQoIWnzlmi1Nxe7w7oFI8w8tTAqPnqqIibhgaqT7pfQzonDgyECQn7iImFEnxr7K8RNV2JnkZ6DHIYdBZD_ZpPjSU/s320/02+Marie+Blanc.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA">Amb la satisfacció d’haver passat els primers <st1:metricconverter productid="100 km" w:st="on">100 km</st1:metricconverter>, la baixada cap a
Bielle també es gaudeix. Des d’aquí, una zona bàsicament planera fins Laruns,
on comença el més temut dels ports…</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<b><span lang="CA">Port del
Portalet</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA">Tot i no tenir rampes gaire dures (ni de bon
tros, com el Marie Blanc), el Portalet és un port llarguíssim (uns <st1:metricconverter productid="29 km" w:st="on">29 km</st1:metricconverter>), amb pendents que es
mouen entre el 2% i el 7%. Bàsicament fàcil, però (pel què havia escoltat) es
pot fer etern si t’has regalat abans.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA">Alguna cosa dec haver estat fent be, doncs des
del ben inici del port, no paro d’avançar gent. Amb un ritme suau, però
constant, el rosari de corredors que vaig deixant enrere m’anima moltíssim, tot
i que intento no accelerar massa (ves que no la cagui). Trobo algun conegut (en
Xavier) que (en condicions normals) sé que <i>me
da pal pelo</i>. Xerro una estoneta amb ell, però no em resulta complicat
deixar-ho enrere (<i>al loro, que no estamos
tan mal</i>).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA">Efectivament, el port es fa llarg, però les
fites quilomètriques ajuden a dosificar be. Vaig parar en l’avituallament que
hi ha a mig port, per reposar aigua, iso i plàtans. Però no ho vaig fer per
cansanci, sinó per precaució. Ara penso que me’l podria haver estalviat, donat
que encara portava menjar que, finalment, em va sobrar (uns altres 10 minuts
que vaig malgastar). En coronar el port, segons vaig saber després, la Montse
(companya del Pedro Sampol) em va cridar i em va animar (portar el mallot del
Gavà Triatló tira). Ostres, Montse, si m’estàs llegint, em sap greu no haver-te
escoltat, perquè m’hagués animat molt més encara. Moltíssimes gràcies, wapa!</span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpmni3Q5iBSwAvppsHJQktRXMOszFodJy5-Ek9OUEDwsT8_SxLmQxpksxgQ0URxr4pAJC9t_Z52rNoubd0rQ8wrw1chZN_zc0_9JTXSclE4DPNDWMAn-zK_jRLy6D2W00_ACVMfZp8HWI/s820/03+Portalet.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpmni3Q5iBSwAvppsHJQktRXMOszFodJy5-Ek9OUEDwsT8_SxLmQxpksxgQ0URxr4pAJC9t_Z52rNoubd0rQ8wrw1chZN_zc0_9JTXSclE4DPNDWMAn-zK_jRLy6D2W00_ACVMfZp8HWI/s320/03+Portalet.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<i><span lang="CA">Ostis…
Això ja està gairebé fet!...</span></i><span lang="CA"> Penso. La baixada també
és espectacular. Jo crec que vaig fregar els <st1:metricconverter productid="90 km/h" w:st="on">90 km/h</st1:metricconverter>, en algun moment.
Pensant que només queda una <i>tachuela</i>,
sembla que gairebé ho has aconseguit. No obstant això, el seny s’apodera de mi
i no vull cantar victòria encara. Una punxada, una caiguda… No vull pensar-hi,
però tampoc vull pecar de supèrbia. A més, com que no porto comptaquilòmetres i
no vull mirar el perfil de <st1:personname productid="la ruta. No" w:st="on">la
ruta. No</st1:personname> sé quants quilòmetres queden, tot i que sé que han
de ser al voltant dels <st1:metricconverter productid="50 km" w:st="on">50 km</st1:metricconverter>.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA">Ja veus cartells de Sabiñánigo, la qual cosa fa
il·lusió. No obstant això, en un moment determinat, agafem un desviament cap a
Pueyo de Jaca, poble base del...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<b><span lang="CA">Port de
Hoz de Jaca</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA">Com dèia, es tracta d’una <i>tachuela</i> d’uns <st1:metricconverter productid="4 km" w:st="on">4 km</st1:metricconverter>,
però els dos finals bastant durets (pendents del 12%). L’aproximació és bastant
xula i el pendent no comença fins al final. Aquí veig algun drama de gent que
li donen unes rampes que els obliguen a baixar de la bici i cridar com si
s’estigués depilant les cames... <i>a
pelo!... Aaaaaaagggh!!! </i>Cridaven alguns...</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA">Per sort, no sóc gaire propens a aquestes
rampes. O, potser, és que les llaminadures de NutriSport que he anat menjant
durant tota l’estona, van de conya... </span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA">El port és dur, però es passa ràpid. El que
passa és que, a aquestes alçades, qualsevol tensada de músculs, fa mal a les
cames. La coronació del port es veu animada per bastant gent que anima. És molt
emocionant coronar, sobretot perquè saps que el pitjor ja ha passat.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA">Quan passes la presa de l’Embalse de Búbal, vas
a parar cap a <st1:personname productid="la carretera. Això" w:st="on">la
carretera. Això</st1:personname> sí, amb una pujadeta d’uns <st1:metricconverter productid="250 metres" w:st="on">250 metres</st1:metricconverter> que fa molta
nosa, perquè no t’ho esperes.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<b><span lang="CA">Quilòmetres
finals... Cap a Sabiñánigo</span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA">Sortir a la carretera que va cap a Sabiñánigo i
veure: BIESCAS 8, ja et dona un puntet més d’ànim. I en veure que tot és
gairebé baixada, millor encara. Des de Biescas, ja veus el cartell de
SABIÑÁNIGO... a 13!... <i>Subidón subidón</i>...
</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA">Els darrers quilòmetres són en grup amb alguna
sensació de quedar-se sol. La gent és molt garrepa (o és que no pot més, que
també). En diversos moments em poso a tirar del grup... <i>Flipo!... Cóm es possible que, a aquestes alçades, encara tinc cor de
posar-m’hi a tirar?</i> Només tirem un parell de ciclistes i molts altres a <i>rebufo</i>. Després del tercer relleu tirant
i d’haver agafat d’altres grups, ja passo i em quedo en la comoditat del grup.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA">Faig els darrers quilòmetres amb la satisfacció
d’haver acabat amb la sensació de què encara em queda metxa (de fet, havia de
fer encara prop de <st1:metricconverter productid="9 km" w:st="on">9 km</st1:metricconverter>,
per tornar a l’hotel).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA">Quan passo per la línia d’arribada, el temps
oficial ronda les 8 hores i 50 minuts. La qual cosa vol dir que hauré fet
encara menys (jo és que ni rellotge, ni conta, ni gps, ni hòsties).</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin-bottom: 6.0pt; margin-left: 0cm; margin-right: 0cm; margin-top: 6.0pt;">
<span lang="CA">Efectivament, quan vaig a buscar la medalla i el
certificat: <b>8 hores, 19 minuts, 53
segons</b>... WOW!!!... I jo que pensava que si baixava de les 10 hores seria
tot un èxit. Per la qual cosa, estic <b>SUPERCONTENT</b>.
Sense dolors en els collonets, ni rampes, ni gana (no m’entrava la fidegüà, ho
sento). Cervesseta en mà, una estoneta de relax i a l’hotel, amb la sensació
d’haver gaudit molt i no patir gaire... Repetiré!</span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 6pt 0cm; text-align: center;">
<span lang="CA"></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZWlYVw99O-efGeQaz76PZeEEMNMBunyGtQyVz2yiFiBml2Gnle1jISSvvOGmOFfgGCA9SlwFNX7_JupqF6j2B0HvJ6r8541ezuXPgiwwhI76rrB8W25d-Zrb43jFAi4HPWRQn0A8BbFw/s287/05+FINAL.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgZWlYVw99O-efGeQaz76PZeEEMNMBunyGtQyVz2yiFiBml2Gnle1jISSvvOGmOFfgGCA9SlwFNX7_JupqF6j2B0HvJ6r8541ezuXPgiwwhI76rrB8W25d-Zrb43jFAi4HPWRQn0A8BbFw/s287/05+FINAL.jpg" /></a> <a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqTOo4xsgkpAeY6a7EagTURMqTFHQG5lDRWSjY7zNyTrqIQlF73q9YStKjLRVANZxssYQy8FvWVpsak5-AFaAOIyICUyqdBHHSv2TsaNzKvtTaCWFWX7S0BgHsQptmstv5cgWbgKI55js/s615/05+Final+-+Certificat.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqTOo4xsgkpAeY6a7EagTURMqTFHQG5lDRWSjY7zNyTrqIQlF73q9YStKjLRVANZxssYQy8FvWVpsak5-AFaAOIyICUyqdBHHSv2TsaNzKvtTaCWFWX7S0BgHsQptmstv5cgWbgKI55js/s320/05+Final+-+Certificat.jpg" style="cursor: move;" width="239" /></a></div>
Ismael Garcèshttp://www.blogger.com/profile/17337205153010023914noreply@blogger.com5tag:blogger.com,1999:blog-7986260907132928513.post-8026629619430081452012-07-14T05:08:00.001-07:002012-07-14T05:11:27.601-07:00Finisher Challenge Roth 2012 (8 juliol)A la saca!... La ocasió ho mereixia... Torno a revifar el meu blog amb la meva darrera gesta personal esportiva. Tot un repte que, fa no gaire, ho veia com a cosa de bojos... Però, ho he aconseguit!!! Sóc Finisher!!!<br />
<br />
Haig de dir que, fa cosa d'un parell de mesos, ni tan sols em veia amb l'entrenament adient per aquesta gesta. De fet, només pensava en anar-hi, fer la meva cursa de natació y bicicleta, i pensava retirar-me a la marató... Però, sortosament, no va estar així. <br />
<br />
Sense entrar en els detalls previs a la cursa (arribada <a href="http://www.cvjm-bayern.de/">alberg</a>, check-in, sensacions de nervis, etcètera), per no avorrir-vos, vaig al grà...<br />
<br />
<b>SWIM</b> (3.800 m)<br />
Sortim en el darrer torn, sobre les 7:45 h. Els nervis queden enrere només escoltar el tret de sortida. Miro de col·locar-me al costat de la sortida perquè aquest és el meu medi (si puc guanyar una mica de temps, serà en aquesta disciplina). Surto relativament tranquil i aguanto el ritme del cap de torn, però només una estona (tampoc vull petar abans d'hora). Alguns del meu torn em passen, però jo vaig a la meva. En uns cinc o deu minuts, sorprenentment, ja vaig passant gent de l'anterior torn (casquets blaus) i, mica en mica, començo a veure (i avançar) casquets de tots colors... Això mola, tú!!!... Veig que, sense esforçar-me gaire, vaig avançant gent. I això motiva.<br />
<br />
El circuit no tè pèrdua... Un parell de rectes i poca cosa més. Cada cert temps, has de fer de jugador de waterpolo per sortejar els grups dels anteriors torns. De vegades, fins i tot, és complicat d'avançar-los. En el tram final, en intentar avançar gent, topo amb una de les barques i un piragüista m'empenta amb el seu rem a l'estil: "Quita bicho!!!". Aixeco el cap i corregeixo la meva ruta cap als 200 metres finals... Quan surto, veig i escolto els IronFans del Gavà Triatló, tot i què no sé exàctament quí (suposo que en aquest moment, parafrasejant l'amic Punset: <i>las neuronas están fritassss!!</i>).<br />
<br />
Agafo la meva bossa i cap a la carpa de la transició. M'ho prenc amb relativa calma (però sense pausa) i vaig a buscar el meu Rocinante... <br />
<br />
<b>BIKE</b> (180 km)<br />
Tot en el seu lloc, començo els 180 km d'una ruta superguapa. El paisatge recorda una mica algunes zones de la Cerdanya i de les <a href="http://www.terraderemences.com/">Terres de Remences</a>.<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD1PuWgvoFgJkD6L1YskOpOL5wcmGxV4bJsjyiOtwZxEI-rE9LIviyyZDEuxuEsle8C7NG5xI-RtTDJ39aklKOWwpV8N1YMC_VqrTI7hpsz03rtzZebsMhwG4VIR2FdKNXrVshhCxG0nI/s1600/orig-CRCA5712.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgD1PuWgvoFgJkD6L1YskOpOL5wcmGxV4bJsjyiOtwZxEI-rE9LIviyyZDEuxuEsle8C7NG5xI-RtTDJ39aklKOWwpV8N1YMC_VqrTI7hpsz03rtzZebsMhwG4VIR2FdKNXrVshhCxG0nI/s320/orig-CRCA5712.jpeg" width="320" /></a></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGnwIpeHY8vkiAjSjxMb4lEA_lznj6lAmdjTTTs5XxTwoPZu3OVGXQHA8RABkIQ_agyG2MwArDRZNciqQr6iGd-_44JeQAJTTcfJtCwXzrQrTvtsWV4VcZFexgtlYOuWGBWXU5iIHIUlg/s1600/orig-CRCN0518.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a>Quan entres en un poble, la gent anima (cervesseta en mà) des dels seus "tenderetes" muntats al llarg de tota la carretera per on passen els ciclistes. En una estoneta em passen el Rafa Cabestany i en Dani Royo. Aquests van a la seva i jo vaig a la meva (xino-xano). En uns 30 o 40 km (crec), veig a en Joaquim Gil, que havia reventat una coberta. Paro per ajudar-ho, però jo només tenia càmeres... Ostis, quin greu em sap... Quim! els meus aplaudiments per la paciència en voler acabar, tot i la pèrdua de temps per la reparació.<br />
<br />
En uns quilòmetres més veig que estem arribant a Greding, on comença la pujada més llarga (màxim 1.500 metres). Aquí comença "lo guapo"... Un munt de gent animant tothom que passa... La sensació "Tour" és total.<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGnwIpeHY8vkiAjSjxMb4lEA_lznj6lAmdjTTTs5XxTwoPZu3OVGXQHA8RABkIQ_agyG2MwArDRZNciqQr6iGd-_44JeQAJTTcfJtCwXzrQrTvtsWV4VcZFexgtlYOuWGBWXU5iIHIUlg/s1600/orig-CRCN0518.jpeg" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhGnwIpeHY8vkiAjSjxMb4lEA_lznj6lAmdjTTTs5XxTwoPZu3OVGXQHA8RABkIQ_agyG2MwArDRZNciqQr6iGd-_44JeQAJTTcfJtCwXzrQrTvtsWV4VcZFexgtlYOuWGBWXU5iIHIUlg/s320/orig-CRCN0518.jpeg" width="213" /></a>Tot i així, la part més animada encara estava per venir. Pujo el port sense matar-me (no és gaire dur) i comença una bona estona de plans on conec diversos espanyols i catalans. Un tal Pau, de Girona, havia sortit d'una leucèmia feia uns mesos... <i>Chapeau</i>, Pau!<br />
<br />
En una estoneta, una bona baixada d'aquelles que un aprofita per treure'n rendiment al perfil de les rodes... Avanço uns quants i m'ho passo pipa... Després de passar uns quants pobles, vindria la part més emocionant de tot plegat: a l'alçada d'Hilpoltstein (Solarer Berg) ve una petita pujada plena de gent que pràcticament t'engoleix. Seriosament: la sensació és com estar guanyant l'etapa reina del Tour de França... La gent et fa la ona i anima a TOTS-I-CADASCÚ-DELS-CORREDORS... Hom no pot deixar somriure durant tota la pujada. No hi ha cansament, no hi ha dolor, només satisfacció...<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5Ql7qT0kfrrcxR_sFIV2SpWLqX8i3Wl6Q1m3Nq86bmDPiR3Zw6NAHImryKc2I49Mio4pZJU4Memyy-xbwbyb8wyNg41p2M18p4z5Wu_M4Qw1n3CoWZT_O3UZ3zP47XQoQb5m1WO5LiHg/s1600/Solarer-Berg_Roth2.jpg" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="183" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5Ql7qT0kfrrcxR_sFIV2SpWLqX8i3Wl6Q1m3Nq86bmDPiR3Zw6NAHImryKc2I49Mio4pZJU4Memyy-xbwbyb8wyNg41p2M18p4z5Wu_M4Qw1n3CoWZT_O3UZ3zP47XQoQb5m1WO5LiHg/s320/Solarer-Berg_Roth2.jpg" width="320" /></a></div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRcl_g9GB8OZWQDdx7nBGPp6X1y57mUaxPdTZCAqu0Y9Vd9A3WVpZFMlrO8IHEDgktl702xjo0lDyrMrPsYpD6rba8iJZhPL2jdp1tNK6sgXt_kW4yyhVqjNRcs2QBIwEKWBx8biGZG3o/s1600/orig-CRCW2781.jpeg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjRcl_g9GB8OZWQDdx7nBGPp6X1y57mUaxPdTZCAqu0Y9Vd9A3WVpZFMlrO8IHEDgktl702xjo0lDyrMrPsYpD6rba8iJZhPL2jdp1tNK6sgXt_kW4yyhVqjNRcs2QBIwEKWBx8biGZG3o/s320/orig-CRCW2781.jpeg" width="320" /></a><br />
En la meva opinió, és més emotiu que la mateixa arribada. En una estoneta, la gent comença a quedar enrere i tornem a la "normalitat" (si se li pot dir així).<br />
<br />
En uns quilòmetres començo la segona volta i noto una mica de fatiga a les cames. Serà que haig de pixar?... Doncs sí, pixo i torno a trobar-me be... En això que l'Albert em passa just quan estava pixant... En una estona l'agafo i marxo... En uns quilòmetres, m'agafa i marxa... Estem fent la goma una bona estona, fins que, al voltant del quilòmetre 160, se m'escapa i deixo de veure'l... Vaig camí cap a Roth, per enfrontar-me a la part més dura (per mí, almenys).<br />
<br />
<br />
<b>RUN</b> (42,2 km)<br />
Arribes i deixes la bici (ells te la porten al seu lloc). Em porten la meva bossa de run i em disposo a canviar-me en poc temps (pel què sóc jo). Veig que les voluntàries ajuden a la gent fins i tot a treure's els mitjons. <i>Jope!</i> A mí cap teutona em va ajudar!!! Només vaig aconseguir que em posin protector solar.<br />
<br />
Apunt de sortir, veig a la Rosa i a la Sara. Quan em disposo a sortir, a la Rosa ja ni la veig. Així que sortim junts la Sara i jo. Trote cochinero. Sembla que la cosa va be (clar, és fàcil dir-ho ara). El meu ritme sembla un xic més alt que el de la Sara, cosa que em dona temps a parar, pixar una altra vegada, tornar a agafar-la i deixar-la enrera. Tot i així, passats uns quilòmetres veig com és ella la què em passa. Em pregunta si em trobo be. Jo l'hi dic que sí, però que no gosso d'anar més ràpid del compte. Al cap i a la fí, és le meva primera marató, i no tenia cap tipus de referència (ni rellotges Polar, ni Garmins, ni òsties d'aquestes)...<br />
<br />
Els primers 10 km, al llarg del canal, passen be... Entrem en una petita població, molt xula i animada. Al cap d'una estona (ja sortint del poble), em creuo amb en Pedro Juarez que, en el seu febril companyerisme, s'empenya en donar-me una abraçada en mig de tothom, cosa que provoca un aplaudiment entre els què ens envolten i animen... Al poc, em creuo amb en Ciaran, en Carles Alonso, en Manel, l'Alfons, en Toledanakis... i em disposo a afrontar l'equador de la prova, desfent els primers 10 km de la marató... A partir dels 21 km, la cosa comença a fer-se pessadeta. La meva panxa no està del tot be i vaig fent rots cada X temps. Si bec aigua, no sacia la meva set i, a sobre, em dona flat... Menjo síndria perquè em dona la sensació de que no m'entren ni els gels (potser ho hauria d'haver provat). El cas és que, entre el km 22 i el 28 ho vaig passar una mica malament... fins que vaig veure un mòdul WC... Allà vaig posar-me a fer les meves necessitats, no sense recordar l'anècdota que va comentar l'speaker del briefing en espanyol, de que van trobar un tio dormit a mig del camí... Doncs jo estava allà, cagant, i juro que estava a punt de caure dormit. Vaig imaginar-me que em trobaven allà adormit amb el mono baixat (quin panorama!). Així que vaig reprendre la marxa i em vaig concentrar en no parar d'aquí fins el final (tret les caminadetes dels avituallaments). <br />
<br />
I així va ser: total, són 10 km de res... El que ve a ser una sortideta pel Canal Olímpic de Castelldefels, fins a la plaça de la Vela de Gavà, i tornar. Fins i tot vaig imaginar-me que feia aquest camí. En aquestes alçades ja m'havien passat en Carles Pérez i el gran Paco. Gràcies Carles, pels crits d'ànim...<br />
<br />
Total, que hom ja s'enfronta a la part final amb una altra cara. Amb la sensació de què ho aconseguiré. Segons anem entrant en el poble, comencem a veure els IronFans del GavàTriatló, com ara la Alonso's family (Olga, Laura, Arnau) o el Trainer Ivan, acompanyat de les joves promeses. Tant aquest, com en Sergi (amic d'en Manel), em diuen que estíc apunt d'agafar a la Sara (que m'havia deixat enrere en els primers 10 km), però no em vaig veure amb cor d'apretar. La veritat és que els darrers 3 km, se'm van fer pessadets. Saps que estàs a punt d'arribar, però et donen una volta pel poble per a què la gent et vegi patir. Molt maco, però, ja que els speakers de les places criden el teu nom. EMOTIU TAMBÉ!<br />
<br />
Així doncs, en un tres i no res em planto a la catifeta final, amb la qual ensopego un parell de vegades (porto arrossegant els peus)... Estíc molt emocionat, però no em surten llagrimetes (mira tú... no em van sortir). Tot i així, durant les 12 hores i 23 minuts, vaig enrecordar-me i imaginar-me que la meva Gemmeta estava animant-me i corrents i barallant-se amb tothom per tal de fer-me fotos (T'estimo molt Gemma, tant de bó haguéssis pogut ser-hi allà)... Aixó sí: GALLINA DE PIEL... <span style="font-size: large;"><b>SÓC FINISHER!!!</b></span><br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwUXRPWl6lped5kz5AIvgdEWWiQHspZG99OT851o6s3KyWXLSY3DTvIvZOVdicCzry4xI6WCQy-dD-HAp5DBmfyq6bnIaFdPasKROMDuoWxPxh4e4-diLt6QYjIA_-goWn3AluZp4t814/s1600/orig-CRDB2197.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgwUXRPWl6lped5kz5AIvgdEWWiQHspZG99OT851o6s3KyWXLSY3DTvIvZOVdicCzry4xI6WCQy-dD-HAp5DBmfyq6bnIaFdPasKROMDuoWxPxh4e4-diLt6QYjIA_-goWn3AluZp4t814/s320/orig-CRDB2197.jpeg" width="213" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpieRvqzM8eUIhkvoqMMNpRGJm-pkQBQ4A0_5VnI063-irvOCvKX1c_LA5jIAgC5E-a4nRJv9GxqVCbDrKkth7DhWrg1HTp7i8w2-spGGsTD9bfq1lHgqXm_3bYP-vPf3Llyley9kBTrc/s1600/orig-CRDD4112.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhpieRvqzM8eUIhkvoqMMNpRGJm-pkQBQ4A0_5VnI063-irvOCvKX1c_LA5jIAgC5E-a4nRJv9GxqVCbDrKkth7DhWrg1HTp7i8w2-spGGsTD9bfq1lHgqXm_3bYP-vPf3Llyley9kBTrc/s320/orig-CRDD4112.jpeg" width="213" /></a><br />
Un cop dins, cervesseta al canto (sense alcohol, eh?). Faig abraçades a tots els companys i companyes del Gavà Triatló que han arribat o que van arribant. Sortosament, em trobo be. Cap mareig, cap vomitada, tot i que molt cansadet. No m'entra res al cos, tot i que allò era per posar-se'n tip.<br />
<br />
<b>POST</b><br />
Em pensava que l'endemà estaria fet un nyap. Però estíc sorprès de no trobar-me tan abatut. Em vaig despertar bastant fresc (tot i haver sopat un McDonald's a les 1:30 de la nit <span style="font-size: x-small;"><i>-lo que hay que ver-</i></span>). I, només a la tarda (passejant per <a href="https://www.google.es/search?hl=en&q=nurmberg&bav=on.2,or.r_gc.r_pw.r_cp.r_qf.,cf.osb&biw=1215&bih=870&um=1&ie=UTF-8&tbm=isch&source=og&sa=N&tab=wi&ei=4GABUKKBEObA0QX0svGpBw">Nuremberg</a>), em van venir una mica d'agulletes...<br />
<br />
Tot i que em pensava que seria la darrera vegada que faig alguna cosa així, em quedo amb la cosa de repetir i, potser, fins i tot millorar...Ismael Garcèshttp://www.blogger.com/profile/17337205153010023914noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7986260907132928513.post-42508996408144351962012-06-11T12:35:00.003-07:002012-06-11T12:35:51.712-07:00El final del compte enrere...Caram!... Cóm passa el temps... Gairebé sense adonar-se'n...<br />
<br />
Resulta que ja estíc a 26 díes de "El Gran Día"... La Challenge de Roth, s'apropa...<br />
<br />
La veritat és que resulta molt fàcil i motivador, inscriure's a una prova d'aquestes... No obstant això, inscriure's és només una part d'aquesta bojeria. L'entrenament s'ha de portar a terme amb molta disciplina. I, la veritat, és que no puc dir que el 2012 sigui l'any perfecte per fer aquest repte. Entre lesions i no trobar-me be del tot, ha anat provocant que l'entrenament no hagi estat el més idoni... Gossaria dir que l'any passat, a aquestes alçades, estava millor que ara.<br />
<br />
Queixes a banda, el repte segueix en l'aire i, a un mes vista, veig que encara és possible aconseguir-ho. Com sempre, la part que pitjor porto és el running. No tinc gaire marge per millorar molt. Però, miraré d'estar el millor possible per tal que la motivació per la gesta i les forces de flaquesa, facin la resta.<br />
<br />
Prometo una crònica quan acabi...Ismael Garcèshttp://www.blogger.com/profile/17337205153010023914noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7986260907132928513.post-73332830679108866162011-10-10T13:14:00.000-07:002011-10-10T13:17:49.404-07:00MARNATON 2011. L'entrenament no ho és tot...<title></title> <style type="text/css">
<!--
@page { margin: 2cm }
P { margin-bottom: 0.21cm }
-->
</style> <br />
<div style="margin-bottom: 0cm;">Vet aquí una nova entrada al meu blog. La ocasió ho mereixia...</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="justify" style="margin-bottom: 0cm;">Dissabte passat (8 d'octubre) vaig prendre part a la <a href="http://www.marnaton.com/2009/esp/retos/grf-stg11/present.asp"><b>IIª MARNATON Garraf-Sitges</b></a>. Una travessia de natació que comprèn uns <b>10 quilòmetres</b> de distància, a completar entre la petita platja de Port Ginesta (Garraf) fins a Sitges... Vaja, una distància que causa bastant de respecte a tothom... menys a una persona...</div><div align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="justify" style="margin-bottom: 0cm;">Em feia il·lusió fer aquest repte. I més, després de fer la Marnaton de Cap de Creus (el dia per oblidar -<i>veure entrada anterior-</i>) Al cap d'un temps d'inscriure'm, la meva xicota (la Gemma) em diu que també s'ha apuntat... <i>Be</i> -l'hi vaig dir-, <i>suposo que et posaras a entrenar una miqueta. I, a més a més, tingues en compte que el neopré per fer snorkel o surf, no és la millor opció</i><span style="font-style: normal;">. Segons s'apropava la data semblaba que la Gemma, advocada pel seny, va decidir no prendre'n la sortida. Però el dia anterior a la prova, va decidir fer-la.</span></div><div align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;">El cas és que allà estavem, a les 8 del matí del dissabte, per tal de prendre'n la sortida. Les salutacions de rigor amb en Xavi Álvarez i en Joan Garcia 'Tusi' (del Gavà Triatló), que també van prendre la sortida... </span> </div><div align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;">Jo </span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">estaba</span></span><span style="font-style: normal;"> mig-nerviós i mig tranquil. Nerviós, pel que fa a la sortida de tota prova esportiva. I tranquil, perquè en aquest tipus de proves l'estrès no és tan gran com ara en d'altres triatlons, en què fer jugar els teus colzes, pot ser important. Però aquí no. Aquí és qüestió d'agafar el teu ritme i el destí et posarà al teu lloc... D'altra banda, també estaba tranquil perquè la Gemma m'havia assegurat què, si no ho veia clar, que ho deixaria estar.</span></div><div align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"><u>Sortida</u></span><span style="font-style: normal;">: Tranquil·leta... Em va recordar la meva primera triatló (Vilanova 2007), en què deixes que surti tothom. Tard o aviat, acabaras al lloc que et pertany. Al cap de poc temps, efectivament començo a avançar gent i, ben aviat, les primeres meduses i medusetes... Sembla que toco alguna i que m'han tocat a la cara, poquet, però pica una mica... Em començo a acollonir i dic: </span><i>com això sigui així tota l'estona, plego...</i><span style="font-style: normal;"> Però no. Van ser les úniques que vaig trobar.</span></div><div align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggTVA305XcsZy7q7fTRAfQb1D0oPxvst3YjtguBaMoUwEqI7UD92ThnvmYB5rionfGjt-TQLXwjZBNN95XNrofBlowN0tdlnjmzi0ZmrOsOpaCzHBANiRxWqeOWZuB6_ZtkoF3KGTRidQ/s1600/Sitges2011_13.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEggTVA305XcsZy7q7fTRAfQb1D0oPxvst3YjtguBaMoUwEqI7UD92ThnvmYB5rionfGjt-TQLXwjZBNN95XNrofBlowN0tdlnjmzi0ZmrOsOpaCzHBANiRxWqeOWZuB6_ZtkoF3KGTRidQ/s320/Sitges2011_13.jpg" width="320" /></a></div><div align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"></span></div><br />
<div style="text-align: justify;"><span style="font-style: normal;">Al cap d'una estona, arribo a Garraf. Allà se suposa que hi era el primer avituallament (km 3). Però no el vaig trobar. Això és una cosa que hauré d'assajar. Les ones t'empenten cap a la costa i, si respires cap a la dreta, se't fa difícil veure a l'altra banda. Total, que ni el vaig veure. Vag pensar: </span><i>doncs al del km 5.</i></div><br />
<div align="justify" style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="justify" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">En una estoneta, veig que estic a l'alçada del Coll de la Maladona, i penso: <i>Ostis, a partir d'aquí és tot cap avall...</i> (es clar, burro, si fossis amb la bici). Total, que vaig agafant la referència de les torres de la cimentera Uniland, que es veuen per la costa de Vallcarca. I un tiu de la piragüa, em diu que vaig molt desviat. Pensaba que la referència de les torres era bona, però l'avituallament estaba massa separat de la costa (trobo jo). Total, que quan me'n adono, HE TORNAT A PASSAR-ME L'AVITUALLAMENT!!!... COLLONS!!!... Uns 200 m, enrere... A prendre pel cul, nen... Segueixo fins al tercer avituallament...</div><div align="justify" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="justify" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">I així va ser com vaig trobar el tercer avituallament (per mí el primer), AL KM 7 ... Insisteixo: trobo que estan massa lluny de la costa, però bueno... Errada meva per no fixar-m'hi. Menjo plàtan, Isostar, aigua, gel, plàtan, Isostar i aigua... (no sé si en aquest mateix ordre)... I vaig -a pinyó fixe- directe pel darrer avituallament (km 9), no siqui que encara el meu cos faci fallida.</div><div align="justify" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="justify" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;">Tot i així, em trobava be. Després del darrer avituallament, penso: 1 KM!!!... A tope.</div><div align="justify" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="justify" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><u>Arribada</u>: A tope?... Ostis! Que veus l'esglèsia de Sitges, però mai arriba, la fotuda... I neda, i neda... i no t'apropes... A sobre, havies de fer un volt per l'espigó abans de veure la Platja de la Fragata. Se'm va fer etern, aquest darrer quilòmetre... A sobre, en forçar una mica, l'espatlla esquerra em feia una mica de mal... Però, finalment, agafant una onada a mode de surfeig, arribo a les <b>2 hores, 38 minuts, 35 segons</b><span style="font-weight: normal;"> (<a href="http://www.marnaton.com/2009/descargas/Res_Sitges_2011.pdf">posició 43</a>). Trobo que no està malament, pensant que el meu repte era baixar de les 3 hores...</span></div><div align="justify" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-weight: normal;"></span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipw4Ms63Q5zvlUios9TqFDX72XB06gt7kYTj9VADM1eh9Zj589f-H4TElWW87xA0OUGWAuJtjyNixrv_OYXipOGuK-I4n18GpJkmaCGnN-SVg7SWUxk6ZVppzVWGkMXgNHEU93kfFX0Rs/s1600/Arribada.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEipw4Ms63Q5zvlUios9TqFDX72XB06gt7kYTj9VADM1eh9Zj589f-H4TElWW87xA0OUGWAuJtjyNixrv_OYXipOGuK-I4n18GpJkmaCGnN-SVg7SWUxk6ZVppzVWGkMXgNHEU93kfFX0Rs/s320/Arribada.jpg" width="320" /></a></div><div align="justify" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-weight: normal;">Allà em trobo amb en Xavi Alvarez, que es veu que ho havia deixat per marejos. Al cap d'una estona, arriba en Tusi... Felicitats, també!</span></div><div align="justify" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="justify" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-weight: normal;">Passa el temps i començo a preocupar-me per la meva Gemma. No és per manca de confiança però, donades les circumstàncies, donava gairebé per fet que abandonaria. El cas és que vam començar a preguntar i ens van confirmar que la Gemma “</span><i><span style="font-weight: normal;">estaba en el barco”.</span></i><span style="font-weight: normal;"> La interpretació que ens van donar era que havia abandonat. Jo em vaig quedar més tranquil. Però, el cert és que, a l'espera de que arribi la darrera participant, ens adonem que... SORPRESA!!!... ÉS LA GEMMA!!!... Es veu que va ser un malentès, perquè estaba al vaixell, però estaba menjant... Blanc per la sorpresa, vaig a rebre-la a la sortida. Tothom s'afegeix a fer-li una ovació... I ella, en comptes d'estar exhàusta, estaba radiant... somrient com una estrella de Holibús... MARE MEVA!!!... Quin mèrit!!!... Sense entrenar ni res, es fica 10 km de mar enbravida (a sobre això) i sense un neopré en condicions...</span></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ1M5EqhDf-3UCWET8rEMscmEjnsCPm56bBU0fc4pIj6_3IE4wPu7_oBb8tCPFNpKTngAbRlAcZ9KYjjelQ7UNNOBb1pv3Ls4NXfIxgjyAhFr4z9YfKH83s8J4sCy5uZWvXg6kPygvvcQ/s1600/Glamour.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="212" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhQ1M5EqhDf-3UCWET8rEMscmEjnsCPm56bBU0fc4pIj6_3IE4wPu7_oBb8tCPFNpKTngAbRlAcZ9KYjjelQ7UNNOBb1pv3Ls4NXfIxgjyAhFr4z9YfKH83s8J4sCy5uZWvXg6kPygvvcQ/s320/Glamour.jpg" width="320" /></a></div><span style="font-weight: normal;"></span> <br />
<div align="justify" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-weight: normal;">Gemma... Gemmeta... Ets la millor... Ets la demostració de què hi ha alguna cosa més, a banda de l'entrenament, que és el coratge (o la </span><i><span style="font-weight: normal;">cabezonería</span></i><span style="font-weight: normal;">) i les ganes de fer les coses...</span></div><div align="justify" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div align="justify" style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm;"><span style="font-weight: normal;">T'estimo molt, maca!</span></div>Ismael Garcèshttp://www.blogger.com/profile/17337205153010023914noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7986260907132928513.post-64667518979192927632011-09-04T11:14:00.000-07:002011-09-04T11:16:30.427-07:00CRÒNICA PER OBLIDAR... D'UN DIA MEMORABLE...<style type="text/css">
p { margin-bottom: 0.21cm; }
</style> <br />
<div style="color: blue; margin-bottom: 0cm;"><b><u>Dia</u></b>: 3 de setembre de 2011</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span style="color: blue;"><b><u>Repte</u></b>:</span><span style="color: blue;"> Marnatón de Cap de Creus (6.500 m de natació) + Triatló Olímpica de Banyoles</span></div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;">Be... Primer de tot, us diré que portava varis dies una mica neguitós, davant la jornada que se'm presentava el dia 3 de setembre. M'havia inscrit a la Marnatón de Cap de Creus (6,5 km) i, també, a la Triatló Olímpica de Banyoles. Prometia ser un dia memorable, i ho va ser... tot i que no com jo m'esperava...</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><b>Marnatón Cap de Creus (6,5 km de natació).</b></div><div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">Vaig arribar divendres a Cadaqués. Preciós poble, per cert, en què es respira un clima purament mediterrani... rollo “<i>Chunai, chunai</i>” (com dic jo), en memòria dels anuncis d'aquests d'estiu, de no sé quina cervesseta.</div><div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;">Ambient molt maco en el briefing d'una prova que, en només 4 anys, ha assolit una enorme popularitat. Agafo el meu casquet i xip amb molt de respecte (això d'estar en el grup “elit” dona una mica de <i>canguelo</i>). Allà em trobo amb en JJ i amb un amic (en Francis Marín) a qui feia moooolt de temps que no veia, i que, a més, va ser membre del Gavà Triatló en els seus inicis.</div><div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-weight: normal;">Sense entrar en detalls, m'hi fico a l'aigua amb tot posat (neopré, xip, etc...). L'ambient és total. L'indret (Cala Jugadora) és fantàstic. Vaig fent-me una mica de lloc entre el munt de casquets que hi ha a l'aigua (allò sembla una reserva de la biosfera... ple de pingüins amb casquets de natació). Al cap d'una estona em disposo a comprovar si porto ben posat el xip i... </span><u><span style="font-weight: normal;">primera sorpresa del dia</span></u><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">: <b>HE PERDUT EL XIP!</b> No sé cóm però, sense adonar-me'n, la birria de </span></span><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">portaxips</span></span></i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;"> de belcro que et donen se m'ha perdut. Faig un absurd intent de trobar-ho, però res.</span></span></div><div style="font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Total... que, després de diversos </span></span><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">intents</span></span></i><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;"> de sortida, com si algu hagués dit “Jumanji”, allà comencen a nedar uns 600 ànecs envoltats per un riu de kaiaks que van marcant la traçada correcta (molt be aquest detall)... Jo intento no m'agoviar-me i agafar un ritme que pugui mantenir. Al cap d'una estona, cadascú agafa el seu ritme. Jo intento no parar i, tan concentrat estava, que em vaig saltar el primer avituallament (una barqueta). El primer que vaig trobar, era el segon: troçet de plàtan, beguda isotònia... i a seguir nadant... En el darrer avituallament, tres quarts del mateix. Però ja demano una cervesseta, unes patatetes i unes olives... I EM DIUEN QUE NO TENEN!!!... Jo ho flipo... ;-) Almenys ens diuen que només queden 2 km. Sembla poc, tenint en compte el </span></span></span><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">tute </span></span></i><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">que portes. Però s'han de fer.</span></span></span></div><div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><br />
</div><div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">A la part final ja afrontes l'entrada a la preciosa bahia de Cadaqués. El problema és que has d'anar fent un slalom entre els vaixellets i iots que hi ha. No es veu l'arribada fins que no et queden 200 metres (això, potser, s'ho haurien de fer mirar). Sort d'una kaiakista enrotllada que em va guiar (a aquestes alçades de la travessia, et trobes sol).</div><div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">L'arribada és molt gratificant. Tothom és rebut com un heroi i felicitat personalment per l'organització. Felicitats a l'organització. Llàstima que, sense xip, no tinc ni idea de quin temps he fet i, degut a l'esforç, no penso en preguntar quina posició tinc o mirar els dorsals del meu voltant (</span></span></span><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">eso va a ser del riego</span></span></i><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">). No obstant, calculo que deu estar al voltant de 1 hora, 50 minuts. </span></span></span> </div><div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><br />
</div><div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">Experiència molt bona, repetible i recomanable. A més, amb la sensació de no haver acabat reventat. Només amb el mal gust de no aparèixer en el llistat de resultats...</div><div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><br />
</div><div style="font-style: normal; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><b>Triatló Olímpica de Banyoles</b></div><div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">Amb relativa calma, però amb el temps justet, agafo els <i>bàrtulos</i> i... cap a Banyoles!... </div><div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Encantat de trobar-me amb la gent del GavàTriatló i fer els primers comentaris del dia, m'havia promès de prendre'm la triatló amb calma, per intentar gaudir. De fet, en el petit escalfament de natació ja notava els braços una mica pesats (</span></span></span><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">què collons escalfo, si porto 6.500 metres de nedant?</span></span></i><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">). A sobre, les previsions eren de pluja que, finalment (per sort), no es van acomplir.</span></span></span></div><div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><br />
</div><div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">La sortida és una mica caòtica (com acostuma a passar en les triatlons amb llac), però tot i així, no perdo el meu ritme habitual. En qualsevol cas, els darrers 500 metres se'm fan una mica llargs. Vaig fer uns 25 minuts i <i>pico</i>.</div><div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Faig la transició amb relativa calma, i afronto els primers kilòmetres del tram de bici. De seguida me n'adono que el cos no vol respondre i les primeres rampetes se'm fan dures. En un principi, la gent em passa sense poder fer res més que saludar. Entre ells l'Oscar i no se quí més (</span></span></span><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">eso va a ser del riego</span></span></i><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">)... A sobre, l'Oscar, </span></span></span><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">el mú gracioso,</span></span></i><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;"> em diu “</span></span></span><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">...¿y para eso quieres una bici nueva?...</span></span></i><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">”. Semblava vaticinar el què se'm venia a sobre... la crònica d'una mort anunciada... </span></span></span> </div><div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Al cap d'una estona i amb la tranquil·litat que em proporcionava la seguretat d'un bon grupet (just el què esperava fer), s'apropa la desgràcia: un </span></span></span><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">tiu</span></span></i><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;"> intenta passar per un espai que només ell va veure entre </span></span></span><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">mi menda</span></span></i><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;"> i la barana </span></span></span><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">quitamiedos</span></span></i><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">... Resultat: </span></span></span><b><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;">enganxada de bicis amb tonya inclosa</span></span></b><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">. La tonya se la va portar l'Albert (del Tri-Team Pirineu, de Girona) i jo, per sort, no vaig arribar a caure. Primer de tot, em preocupo per l'estat de l'Albert, que es porta unes bones magulladures i blaus diversos, però sembla que està be. L'enganxada, però, havia estat tal que el meu peu es va enganxar a la roda, radis i... </span></span></span><span style="font-style: normal;"><u><span style="font-weight: normal;">TRENCADA DE QUADRE I RODA</span></u></span><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">!!! Mare meva... l'Argon 18, Gallium Pro, a prendre pel cul... prop de 3.000 € invertits i, en deu dies, fets un nyap. </span></span></span> </div><div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Total... que a esperar el cotxe escombra i veient passar tota la gent... “</span></span></span><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Tot be?”... “Siii, siii... tot be”. </span></span></i><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">A l'Albert se l'emporta l'ambulància perquè s'havia marejat una mica (espero que no sigui res greu). En el camí de tornada, el cotxe escombra acaba ple de gom a gom: 5 bicis i 4 tius, per motius diversos. Deixo la bici al boxes i... què vols que et digui?: </span></span></span><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">jo no em quedo sense la meva samarreta. </span></span></i><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">Així que m'hi fico a la cursa i faig els darrers 50 metres, més fresc que una rosa... El fort és que ara me'n adono que hi surto a la <a href="http://www.triatlo.org/resultatstot.aspx?&id=1149&temp=">classificació</a>... Caram! Una prova que acabo (Marnaton) i no aparec enlloc... i una altra prova, que no acabo (triatló), i aparec al llistat (ironies de la vida)...</span></span></span></div><div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><br />
</div><div style="margin-bottom: 0cm;"><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">En fi... que tenia unes ganes d'arribar a casaaaa... Del millor de la jornada, em quedo amb el companyerisme del GavàTriatló (quina gentada), del bon rotllo que es respira en aquest esport, del coratge de la Montse López (increïble) i... i del xoriçet que van donar a la bossa (</span></span></span><i><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">ta güenísimo</span></span></i><span style="font-style: normal;"><span style="text-decoration: none;"><span style="font-weight: normal;">).</span></span></span></div><div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;"><br />
</div><div style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0cm; text-decoration: none;">Espero que la propera crònica sigui més agradable.</div>Ismael Garcèshttp://www.blogger.com/profile/17337205153010023914noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7986260907132928513.post-83913558643709288532011-07-19T02:05:00.000-07:002011-07-19T02:05:29.994-07:00CHALLENGE ROTH 2012... Comença el compte enrere...Feia mesos que no inseria cap entrada, però el què vaig fer ahir s'ho mereix... <br />
Sí... Ahir ho vaig fer... <b>Vaig fer la inscripció a la Challenge de Roth 2012...</b><br />
<br />
Comença el compte enrere... 354 dies, 19 hores, 24 minuts...Ismael Garcèshttp://www.blogger.com/profile/17337205153010023914noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-7986260907132928513.post-73751687914433460182011-03-11T12:01:00.000-08:002011-03-11T12:01:41.931-08:00BTT Open Natura - El Vendrell (6 de març de 2011)Després d'una bona pallissa el dia anterior pel Congost de Mont Rebei, em disposava a una altra jornada de BTT. Aquest cop, uns 41 km, pels voltants del Vendrell, en la primera del conjunt de proves que organitza el club <a href="http://www.opennatura.com/index.php">Open Natura</a>.<br />
Havia quedat amb l'Antoni, que s'havia proposat quedar entre els 50 primers. Jo, també ho intentaria, però el carregat de les meves cametes no pensaven igual que jo...<br />
Això sí... vaig sortir en el grup de sortida, pocs metres pel darrere del cotxe de control... Osti, tú... ¡Quin estrés!... La gent va superendollada des del principi. Costa de seguir el cap del pelotó... ¡Punyeta!... ¡La gent està superforta!...<br />
Total, que jo em vaig mantenir entre els primers 50 (calculo)... Ofegat, però aguantant... aguantant... aguantant... fins que vaig deixar d'aguantar... Al kilòmetre 20 (segons el meu <i>conta</i>), començo a petar i notar que les cames ja no fan ni <i>puto </i>cas a les instruccions que enviaven les meves neurones, plenes d'una inconscient voluntat de seguir pedalant fort.. Total, que aquí la gent començà a avançar-me... Els ànims comencen a abaixar. El Congost s'estava cobrant la seva carnassa...<br />
Total... que els restants 20 kilòmetres es van fer una mica pessats. A aquest fet s'afegeix el fet de què el recorregut (sense ser dur), es fa molt trencacames. No hi havien pas pujades llarges, sinó tot un seguit de corriols traïdors que pujaven i baixaven. Com sabeu, el fet de no conèixer el recorregut, fa molt... i costa de dosificar... I a sobre, segons sembla, hi havien <i>domingueros</i> <i>graciosillos </i>que es dedicaven a eliminar els senyals dels recorreguts, de manera que si un no anava molt atent, era molt fàcil agafar un altre camí.<br />
Tot plegat fa que et prenguis els darrers kilòmetres d'una altra manera i, si be no m'havia parat al primer avituallament, el segon no se'm va escapar...<br />
Finalment, vaig quedar el 110, amb un temps oficial de 2:31... Si veiem que hi varen participar uns 500 (en la distància llarga), tampoc està tan malament.<br />
Em quedo amb la sensació de què, si no hi hagués fet la ruta del dia anterior, hauria fet millor temps...<br />
Un altre cop serà...Ismael Garcèshttp://www.blogger.com/profile/17337205153010023914noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7986260907132928513.post-25010398634382059312011-03-11T11:22:00.000-08:002011-03-11T11:44:23.548-08:00Sortida BTT al Congost de Mont Rebei (4 de març de 2011)<div style="text-align: justify;"><style type="text/css">
p { margin-bottom: 0.21cm; }
</style> </div><div style="text-align: justify;"></div><div style="margin-bottom: 0cm;">Bon dia per fer una de les rutes que tenia en ment des de feia mooolt de temps. La matinada no es fa tan dura quan tens en ment tot un dia per endavant per gaudir... i també patir de valent...</div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><br />
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Havíem quedat l'Andreu, els Jordi's (Serret i Montferrer) i en Ramón... També havia de venir en Xavi, però circumstàncies alienes a la seva voluntat l'hi van impedir venir.</div><div style="text-align: justify;"></div><br />
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">Així, quedem a les 6:15, muntem els nostres <i>celerífers </i>a la baca del <i>peasocarro</i><span style="font-style: normal;"> de'n Jordi Serret, i anem a l'Estació a esperar a la resta (en Jordi Montferrer venia de Vilanova). Un cop tots junts, sortim direcció Àger.</span></div><div style="text-align: justify;"></div><br />
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-style: normal;">Ens plantem a Àger en un parell d'hores i mitja. De manera que, després de desmuntar les bicis i de fer un cafetó, a les 9:35 (aproximadament), ja estem fotent-li canya als pedals. </span> </div><div style="text-align: justify;"></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWzbbgqMpDYy5aDfchNBKLB-fqV2npxpvYVjryyXeyQSk6E_BIknbNIBJPJU-tZIdZiYhxBOo-7YDZ6L4mJLetGRKuOhIiFtqI-VS9vlOo37gPkW_WI57dbAcKnZA2m0pJxmyaKcN_hsA/s1600/01.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjWzbbgqMpDYy5aDfchNBKLB-fqV2npxpvYVjryyXeyQSk6E_BIknbNIBJPJU-tZIdZiYhxBOo-7YDZ6L4mJLetGRKuOhIiFtqI-VS9vlOo37gPkW_WI57dbAcKnZA2m0pJxmyaKcN_hsA/s320/01.JPG" width="320" /></a></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-style: normal;"></span></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><br />
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-style: normal;">Fa un dia esplèndid. Amb frescot, però esplèndid. </span> </div><div style="text-align: justify;"></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-style: normal;"></span></div><div style="text-align: justify;"></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFqs-Q_sZ0i0l00NxyhovSemPNffzL3gUkCYusmTF4vCSjtayPBI8gXfAUF3HjcQIELirbHsbUiOxylRzObSpLN0fKbIRKs4FxJ0eafY9kexdMNgTBO2Or-nZz61X6APdan0S7hfqllwE/s1600/MapaCongost.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgFqs-Q_sZ0i0l00NxyhovSemPNffzL3gUkCYusmTF4vCSjtayPBI8gXfAUF3HjcQIELirbHsbUiOxylRzObSpLN0fKbIRKs4FxJ0eafY9kexdMNgTBO2Or-nZz61X6APdan0S7hfqllwE/s320/MapaCongost.jpg" width="240" /></a></div><br />
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-style: normal;">Mapa en mà (prèviament instal·lada al "visor" de la meva <i>Spezi</i>), comencem la primera part de pujada. Uns 15 ó 20 kilòmetres de pujadeta. Es fa pesadet perquè està tot asfaltat, però la veritat és que es feien suaus i ràpids. Durant la pujada es poden veure els primers parapents que baixen (una zona molt adient per aquesta bonica activitat). Aquí teniu un moment de la pujada:</span></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dxccatB-L8Qfz9c2k20uCwp_EWU7ovzt3Yl_wgA-PI67z_D6BJJMUrbqJ5gfD0WOqCQB_17IQlDkNEFphkSEQ' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-style: normal;"></span></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><br />
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-style: normal;">En una bona estona, arribem al punt més alt de la ruta: El Coll d'Ares, al ben mig del Serrat del Boixeguer (1.510,9 m).</span></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVXgep0MU0wirxAZ9UNUpZiN9mx5CTkGrXmZ5E1X7F7dNpe26ZUlFlr4rwfCDkwNinBUVsBUi8xEVwIfdiKyWkTxfdOO7wIA9xfx5jkIWjGsewtysjUzCB53npcuNHIN1ZcwGEkNdlErw/s1600/DSCN1698.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiVXgep0MU0wirxAZ9UNUpZiN9mx5CTkGrXmZ5E1X7F7dNpe26ZUlFlr4rwfCDkwNinBUVsBUi8xEVwIfdiKyWkTxfdOO7wIA9xfx5jkIWjGsewtysjUzCB53npcuNHIN1ZcwGEkNdlErw/s320/DSCN1698.JPG" width="320" /></a></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><br />
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-style: normal;">Comença la baixada... Però això no vol dir que sigui el millor. El “frescot” s'havia convertit en “un fred de collons”. La cara nord de la muntanya amagava la neu que havia caigut en els darrers dies. Mentre baixem, la manca d'oxigen en els nostres cervells i la manca de reg sanguini als nostres dits, ens fan dubtar de si encara els tenim enganxats a les mans o als peus. Aquí teniu una petita prova:</span></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqxhBdP2Lt9EkCQ-En0-OX2pHC6YFLSs4u8HyDZTn2W-6rFwmVnuQsWs7URit4Hx6Qln3AEpND4s2bufa0ZZURB8ArUe95P4lIa0zgV5INQy1USXhtViupkv-DvDi35k8yu-h4v-xUIkk/s1600/DSCN1700.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhqxhBdP2Lt9EkCQ-En0-OX2pHC6YFLSs4u8HyDZTn2W-6rFwmVnuQsWs7URit4Hx6Qln3AEpND4s2bufa0ZZURB8ArUe95P4lIa0zgV5INQy1USXhtViupkv-DvDi35k8yu-h4v-xUIkk/s320/DSCN1700.JPG" width="320" /></a></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><br />
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-style: normal;">Quan estem a l'alçada d'Alsamora, la cosa ja està més acceptable i el Astre Rei, ens fa adonar-nos què encara tenim els nostres ditets sencers. </span> </div><div style="text-align: justify;"></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><br />
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-style: normal;">Arribem ara a la part més espectacular de la ruta. El <b>Congost de Mont Rebei</b>. Les imatges parlen per sí soles:</span></div><div style="text-align: justify;"></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuqyB2uqYPwxN28pd3379skQVj9YjxTBjAPfH6grMFm2kKTAQg8inkILli7HMwvzEWTFrh7fw1Wrb7fjWrKHr6j7TYohTsFBRIITqDl1YqFcjxG8SdAP_mmlKrqEApQfGCRIFpNvq6Rq4/s1600/DSCN1713.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjuqyB2uqYPwxN28pd3379skQVj9YjxTBjAPfH6grMFm2kKTAQg8inkILli7HMwvzEWTFrh7fw1Wrb7fjWrKHr6j7TYohTsFBRIITqDl1YqFcjxG8SdAP_mmlKrqEApQfGCRIFpNvq6Rq4/s320/DSCN1713.JPG" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPXQ0p2FGD2__MUOXMOIxljyySgz1CHZ0zUYfILNt6IK3yVf5cjmIePaaPoMDQLZP9Eu2b2zjpiP4WOmac0NDBpTMEmXVe0ucbDN1XLWKB6BdzdAQAH-IJzydtkwSSoUBcOWw9ivTxOug/s1600/DSCN1717.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPXQ0p2FGD2__MUOXMOIxljyySgz1CHZ0zUYfILNt6IK3yVf5cjmIePaaPoMDQLZP9Eu2b2zjpiP4WOmac0NDBpTMEmXVe0ucbDN1XLWKB6BdzdAQAH-IJzydtkwSSoUBcOWw9ivTxOug/s320/DSCN1717.JPG" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwdYsjYMO0WwM8GJAtTCfgRr1zkPyJOXXZEx1rYj0po090bWVWELAl06EqCMG7mnR2OInYtuFuRqhWgHezu8I2NnzBVuazwsmSHxKdafVbbg3UR7KbjYS2uVY6JIumVIztbfWwP9GF5x0/s1600/DSCN1721.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwdYsjYMO0WwM8GJAtTCfgRr1zkPyJOXXZEx1rYj0po090bWVWELAl06EqCMG7mnR2OInYtuFuRqhWgHezu8I2NnzBVuazwsmSHxKdafVbbg3UR7KbjYS2uVY6JIumVIztbfWwP9GF5x0/s320/DSCN1721.JPG" width="320" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqpbMVFowPv3mWA6hepUr1Sh62LD_t2T40n7_Jdl8FcKVodKzFIe9FRw6Rki6wo1U4FErSDYuPTUqH13quDfGJ0QJRC0pdV8VGfgeYL0E0KI85WL-tzGxE3_lOgHn-tfiJKg2irzwUBWc/s1600/DSCN1730.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgqpbMVFowPv3mWA6hepUr1Sh62LD_t2T40n7_Jdl8FcKVodKzFIe9FRw6Rki6wo1U4FErSDYuPTUqH13quDfGJ0QJRC0pdV8VGfgeYL0E0KI85WL-tzGxE3_lOgHn-tfiJKg2irzwUBWc/s320/DSCN1730.JPG" width="240" /></a></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpjEPBouGyrTi77lZiKP8v__i7ji0mwNhIwVW9z2hZXEOSk9uYis-Dn9CZsETksRvlSnp7wAXryP0G5MI8YSHgL32csT5e_zp2ezeSC34iVxNt7o-ZPf-wfH0-o6m2t5zKnz5tONILS10/s1600/DSCN1735.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgpjEPBouGyrTi77lZiKP8v__i7ji0mwNhIwVW9z2hZXEOSk9uYis-Dn9CZsETksRvlSnp7wAXryP0G5MI8YSHgL32csT5e_zp2ezeSC34iVxNt7o-ZPf-wfH0-o6m2t5zKnz5tONILS10/s320/DSCN1735.JPG" width="240" /></a></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><br />
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-style: normal;">A mig Congost fem una paradeta per reposar forces. El lloc és inoblidable i dígne per quedar-se allà una bona estona pensant... Però <i>la vida és dura</i> i la realitat és una altra<i>. </i>De fet, la veritat és què encara quedava el pitjor. Mica en mica el terreny deixa de ser ciclable i ens veiem obligats a arrossegar les nostres “senyoretes”. Després d'una bona estona de carregar amb les nostres màquines, i una altra bona estona de pujada molt forta, arribem a Mas de Carlets, on ens espera una refrescant font (crec no hi ha cap més en tot el camí). Aquesta foto és '<i>pa la portada del disco</i>':</span></div><div style="text-align: justify;"></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghNMhQPsRxdDcUIBuIV66Jrj1Kjpbupm868j31Gp4tY1LYjQTKR4Q7S5PMCQoYlKrkQRpRjDj20M5Oi83Jy2-qT33dV75rjlEyMF6YUv_-d0-3W88duBauGnaFl86VZ32oHVSYzgmNCRU/s1600/DSCN1745.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEghNMhQPsRxdDcUIBuIV66Jrj1Kjpbupm868j31Gp4tY1LYjQTKR4Q7S5PMCQoYlKrkQRpRjDj20M5Oi83Jy2-qT33dV75rjlEyMF6YUv_-d0-3W88duBauGnaFl86VZ32oHVSYzgmNCRU/s320/DSCN1745.JPG" width="320" /></a></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-style: normal;"></span></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><br />
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-style: normal;">Des d'allà, la imatge que ens deixa el Congost canvia, però conservant la seva majestuositat:</span></div><div style="text-align: justify;"></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie4KwaOTGw1s58Qh7dhy_EDmfwJNAS6f66Qse7vYBJUOwXS6clHlrTQUcwF9db2iOuVPnudgvQlyuICPnSW90JPWtf8uB8fVLrYTPIjN3LHyZj5BxY5aZOUN2Lwl5nLk9Of6sc6dV58ys/s1600/DSCN1747.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEie4KwaOTGw1s58Qh7dhy_EDmfwJNAS6f66Qse7vYBJUOwXS6clHlrTQUcwF9db2iOuVPnudgvQlyuICPnSW90JPWtf8uB8fVLrYTPIjN3LHyZj5BxY5aZOUN2Lwl5nLk9Of6sc6dV58ys/s320/DSCN1747.JPG" width="320" /></a></div><br />
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">I m<span style="font-style: normal;">entre l'Andreu canvia la roda de'n Monti (per punxada), d'altres fan el <i>tontu</i>...</span></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5k_WN_vQTYzVDOL-_c7u1gq4LXr1HQ4yBhcbzglcUxYapqSP3o04zIRc3UO9yL29NJan2Q0VNdQL2imjL1LhzXKCvtEFtCAtfCzTElAaJT63EBDva58BpXiOrzgq5eAzg2S7lrifHkNo/s1600/DSCN1753.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj5k_WN_vQTYzVDOL-_c7u1gq4LXr1HQ4yBhcbzglcUxYapqSP3o04zIRc3UO9yL29NJan2Q0VNdQL2imjL1LhzXKCvtEFtCAtfCzTElAaJT63EBDva58BpXiOrzgq5eAzg2S7lrifHkNo/s320/DSCN1753.JPG" width="320" /></a></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-style: normal;"></span></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><br />
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"><span style="font-style: normal;">Encara queda, però alguna que d'altra pujadeta (i trial·leres guapes també). Aquí veiem a l'Andreu en plena acció. Una mica abans de tornar a néixer:</span></div><div style="text-align: justify;"></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCqyckgy7kIKMrrZK_aqAwHzaNzwTmMzQQ1Y0Y69ltv5R8MROrhFT4LKF-cWbncYffaelUw7H48oU6JXRIfZ1Y17Wewjj0argwD_0HI5839t8Gdgwiv4gUwBFfiIqQ0VV2Yi_khvznapk/s1600/DSCN1757.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhCqyckgy7kIKMrrZK_aqAwHzaNzwTmMzQQ1Y0Y69ltv5R8MROrhFT4LKF-cWbncYffaelUw7H48oU6JXRIfZ1Y17Wewjj0argwD_0HI5839t8Gdgwiv4gUwBFfiIqQ0VV2Yi_khvznapk/s320/DSCN1757.JPG" width="320" /></a></div><div style="margin-bottom: 0cm;">...i aquí, després de néixer...</div><div style="text-align: justify;"></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKqY3ZoxvFXs1Lx17NgoCTouYEqf7-5kIc8fmISGpTXhJdt1F7Et_TZPKgJ99ZX0AELLR5D-VSXdLTXKPRTNtaEDeCv_Ofb64EAeWKqXioFcz4QFi8mGXkwEnVPFuVGaVjerb37HevHV8/s1600/DSCN1761.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjKqY3ZoxvFXs1Lx17NgoCTouYEqf7-5kIc8fmISGpTXhJdt1F7Et_TZPKgJ99ZX0AELLR5D-VSXdLTXKPRTNtaEDeCv_Ofb64EAeWKqXioFcz4QFi8mGXkwEnVPFuVGaVjerb37HevHV8/s320/DSCN1761.JPG" width="320" /></a></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;"></div><div style="text-align: justify;"></div><br />
<div style="margin-bottom: 0cm; text-align: justify;">A l'alçada de la Mare de Déu de la Pertusa, gairebé donem per finalitzada la part més dura de la ruta. Ara toca baixar fins a Àger (que no és poc), passant per Corçà i Agulló (uns 10 ó 15 kms més). Els desnivells, però ja són negatius... Aquí teniu un moment d'esbarjo...</div><br />
<div style="text-align: justify;"></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dwg62A8VsnE-ecz0melZtSI9vtP8-iioU8LS-fWPs4CWMCvK-W-aoB2A0olCN38Ylk1JDYMMBq4BcLfTERpzA' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div><br />
Be doncs... una bona jornada de bici (inoblidable diria jo)... Sortien uns 52 kilòmetres (crec)... Però, tant se val... Són unes 6 hores i mitja i es fan durs...<br />
I jo, que l'endemà tenia prova de BTT al Vendrell... M'esperaven uns altres 41 km... Vaja... Un cap de setmana de <i>tute</i> b-t-tero...Ismael Garcèshttp://www.blogger.com/profile/17337205153010023914noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7986260907132928513.post-91152325651867028682011-02-13T14:36:00.000-08:002011-02-13T14:38:28.730-08:00La meva primera "Mitja"<style type="text/css">
p { margin-bottom: 0.21cm; }
</style> <br />
<div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0.1cm; margin-top: 0.1cm;">M'havia proposat fer una Mitja Marató i... dit i fet. </div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0.1cm; margin-top: 0.1cm;">Be, tant de bo les coses fossin tan senzilles: dir-ho és molt fàcil, però fer-ho ja... El cas és que el dia de la <b>Mitja Marató de Gavà-Castelldefels-Gavà</b>, havia arribat. Era una bona prova per “iniciar-se”: 21 km planets i jugant a casa. </div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0.1cm; margin-top: 0.1cm;">Al llarg d'aquesta darrera setmana, havia augmentat el número de quilòmetres de <i>running</i> que acostumo a fer (sacrificant, fins i tot, algun entrenament de natació). D'altra banda, arrossegava una mica de “moquera” des de diumenge passat (bona setmana per posar-se <i>patxuto</i><span style="font-style: normal;">) i, a sobre, e</span>ls nervis no m'havien deixat descansar gaire durant la nit. </div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0.1cm; margin-top: 0.1cm;">Total, que allà estava jo, a les 9 del matí, per enfrontar-me davant la meva primera mitja marató. Després de quedar amb el meu amic Ramón (estic menjant-li el tarro per a què s'apunti al GavàTriatló), venen les salutacions de rigor amb la gent del club, a més de la “foto familia” que suggeria en David Molero. </div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0.1cm; margin-top: 0.1cm;">En principi, m'havia proposat acabar, baixant de les 2 hores. D'altra banda, si em trobava be, rumiava què potser un 1:45, seria tot un èxit per un “ànec-corredor” com jo. Buscant la sortida, m'havia proposat una <b>estratègia</b> (en tot s'ha de fer, oi?): tractar de seguir el <i>tauró</i><span style="font-style: normal;"> de l'1:40 i, si la cosa anava malament, deixar-me caure fins que m'agafin les dents del </span><i>tauró </i><span style="font-style: normal;">de l'1:45, o be que ja sigui </span><i>pasto de las pirañas</i><span style="font-style: normal;">...</span></div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0.1cm; margin-top: 0.1cm;"><span style="font-style: normal;">La veritat és que vaig aguantar una bona estona veient l'</span><i>aleta</i><span style="font-style: normal;"> del </span><i>tauró</i><span style="font-style: normal;"> a 5 metres per davant meu. Després d'un desentès per agafar l'aigua en el primer avituallament (uns 5 km), se m'escapa una mica el </span><i>tauró</i><span style="font-style: normal;">. Però be... no gaire i em trobava be. Al cap d'una estona provo de prendre el primer “chute” de gel que portava (segons recomanacions de l'Alfons). La veritat és que em deixa la gola una mica pastosa. No sé si em va donar un plus o no (jo no ho vaig notar), però no m'acaba de convèncer. Em vaig prendre un més al voltant del km. 15, però tampoc vaig notar cap </span><i>plus </i><span style="font-style: normal;">(tret de l'esmentada gola pastosa)... Em sembla que, com l'aigua, no hi ha res.</span></div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0.1cm; margin-top: 0.1cm;"><span style="font-style: normal;">Quan estic pel Passeig Marítim de Castelldefels, començo a veure els maquinons “de tornada”. Busco maiots del GavàTriatló, però només veig alguns: L'Emili Llopart, l'Enric Sánchez, en Gerardo Méndez, en</span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;"> David Cervera, i a algú que ja no vaig veure perquè ja l'oxigen no m'arribava prou be al cervell..</span></span><span style="font-style: normal;">.. Amb tot, el punyetero </span><i>tauró</i><span style="font-style: normal;"> se m'està escapant mica en mica, però encara el veig. Arribo al km. 10 i, Sant Tornem-hi. El marcador que hi havia allà marcava 0:50 quan jo passo (jo no porto rellotge). “</span><i>Be </i><span style="font-style: normal;">(penso), </span><i>de moment vaig al meu ritme de Triatló Olímpica</i><span style="font-style: normal;">”.</span></div><div align="JUSTIFY" style="margin-bottom: 0.1cm; margin-top: 0.1cm;"><span style="font-style: normal;">És a partir d'aquí quan veig que la façeta psicològica és importantíssima. Sé que queda una bona estona de patiment, però procuro prendre-m'ho amb calma. Així, </span><i>xino-xano</i><span style="font-style: normal;">, però sense abaixar gaire el ritme, van caient els quilòmetres. Sobre el km. 18, les cames ja fan nosa (i una mica els peus), però l'expectativa del final, fa que comenci a tirar d'on no hi ha. Així, els darrers 3 quilòmetres van ser els què més em fan patir, però els més il·lusionants... Quan passo per meta, el marcador assenyalava 1h 45m 50s... Però segons el </span><i><span style="text-decoration: none;">ChampChip</span></i><span style="font-style: normal;"> el resultat final ha estat d'</span><span style="font-style: normal;"><b>1h 43m 43s </b></span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">(uns 5 minuts per quilòmetre). És a dir: </span></span><span style="font-style: normal;"><b>SUPERCONTENT!</b></span><span style="font-style: normal;"><span style="font-weight: normal;">... Les cames més dures que una pedra, però molt satisfet.</span></span></div><div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0.1cm; margin-top: 0.1cm;">Més enllà de la porta d'arribada, el sentiment que es viu és una mescla entre dues sensacions enormes: cansament i satisfacció. D'altra banda, també és molt gratificant poder gaudir d'aquestes sensacions amb els amics i membres de la família del GavàTriatló.</div><div align="JUSTIFY" style="font-style: normal; font-weight: normal; margin-bottom: 0.1cm; margin-top: 0.1cm;">Veig encara molt lluny el repte de fer una marató (em dona molt de respecte), però potser li pico l'ull a una Triatló B...</div>Ismael Garcèshttp://www.blogger.com/profile/17337205153010023914noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7986260907132928513.post-42141362661464169572010-12-08T05:54:00.000-08:002010-12-08T05:55:24.795-08:00XXIX PUJADA AL CASTELL (6/12/2010)Be... Feia temps (com es pot comprovar), que no en feia cap entrada al meu blog... A veure si m'animo més a explicar alguna cosa més... Almenys algunes cròniques sobre els esdeveniments esportius en els quals hi participo.<br /><br />De moment, vaig esment a la XXIV Pujada al Castell en què vaig participar dilluns passat. Vaig participar, per primera vegada, fa un parell d'anys (al 2008). Aquell dia, en vaig fer 21:56... Enguany, he fet 22:20. Be... és un altre exemple de què no guanyo gaire amb els entrenaments tot i el <span style="font-style: italic;">machaque</span> que em faig al club GavàTriatló en el qual em vaig inscriure aquest estiu. També val a dir que no em trobava gairebé de la panxa (per variar) i de no haver sortit gaire a entrenar en les darreres setmanes.<br /><br />Vaig començar més o menys be, però, mica en mica em va mancar resistència en el ritme... Així, vaig veure com el meu amic Ramón, se m'anava per moments (especialment quan començava la primera pujadeta). Mica en mica, m'anava trobant una mica pitjor (el plàtan que em vaig menjar em pujava a la gola, per moments) i no gosava deixar-me el fetge. Així doncs, vaig aguantar fins la pujada final en què vaig aconseguir avançar alguns dels què m'havien avançat abans.<br /><br />Total... a veure si em vaig posant les piles en això del córrer, que darrerament no m'hi trobo del tot be... Esperem que l'any vinent noti alguna millora.<br /><br />Deixo aquí el link de la Pujada: <a href="http://www.automatictime.net/pcc/">http://www.automatictime.net/pcc/</a>Ismael Garcèshttp://www.blogger.com/profile/17337205153010023914noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-7986260907132928513.post-70146692488519062842010-02-26T12:23:00.000-08:002010-02-26T12:45:14.947-08:00El Taga des de PardinesHeeeyyyy... Què passa gent?...<br /><br />Be... la veritat és que no sé a quí li parlo... El meu blog és tan poc visitat, que això sembla un monòleg sense públic... Be, suposo que és una via d'escapament...<br /><br />Total... que dissabte passat (20 de febrer de 2010) vam fer una petita excursió al Taga. La veritat és què com a primera represa de contacte, no està gens malament. Feia temps que no fèiem una excursió acceptable. Ben és veritat que el Paco s'havia currat uns quants "pics" (tot i que no sé si comptar San Ramón com un pic... ;-)<br /><br />Total... que vam anar, de bon matí (com sempre) en Ricardo, en Sergi, en Paco i qui subscriu. A les 6:20 hores ja estàvem tots camí de Ribes de Freser. Allà fem l'esmorzar de rigor al lloc de sempre. Com que està al costat del local per llogar les raquetes de neu, les vam llogar abans d'esmorzar (una cosa menys).<br /><br />Tan bon punt acabem l'esmorzar, reprenem la marxa cap a Pardines (encantador poblet). Des d'allà, seguim un estret camí que ens porta fins a l'Ermita de Santa Magdalena de Puigsac (s.XII) <span style="font-size:85%;">[<span style="font-style: italic;">imatges cedides pels companys de <a href="http://www.senderisme.tk">www.senderisme.tk</a></span>]</span>.<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp0yYTVnb49j1KZSYY5pEOfqLibUBA78R-7HnJCD9n7IsfBJS_96GnyDk4UdrKbK_IzQQeOo85AchYIdEisYyfe5pQTgsxUJa76ouSoCfG0NX9TWuHeSEbui406R0o-LKQnORlo55BBYA/s1600-h/stamagdalena.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 310px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjp0yYTVnb49j1KZSYY5pEOfqLibUBA78R-7HnJCD9n7IsfBJS_96GnyDk4UdrKbK_IzQQeOo85AchYIdEisYyfe5pQTgsxUJa76ouSoCfG0NX9TWuHeSEbui406R0o-LKQnORlo55BBYA/s320/stamagdalena.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5442634899650817778" border="0" /></a>Allà deixem el cotxe i comencen els preparatius per a començar la caminada...<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg61RZ_UXXu6PDvEuD4V4rhgIuOCJPn8FK588NDJbBr9yBetLCsv5pj_VpCqAURriuWAHUMxAJvN0y8RAkaYzJVKzwIeB4Dr3Hjx5XHOmJHXBBWoXRBZ3PotlVlvndu0xk1LcfEx_UsKwk/s1600-h/DSCN0448.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEg61RZ_UXXu6PDvEuD4V4rhgIuOCJPn8FK588NDJbBr9yBetLCsv5pj_VpCqAURriuWAHUMxAJvN0y8RAkaYzJVKzwIeB4Dr3Hjx5XHOmJHXBBWoXRBZ3PotlVlvndu0xk1LcfEx_UsKwk/s320/DSCN0448.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5442635851571391394" border="0" /></a>Vinga ostissss... Que sembleu unes senyoretes!!!... (Ves per on!... aquí hi surt també la Montse). Finalment, comencem la pujada:<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfAfKXWWTzc27_h29izTbL0s6q22h_cOZSJnHTDGTGd9FNvSAi7Au_4Y67u70Y_ZhtpT4r5ywVYKq4VrYM1aLAdvw5jecdRwUq0IfGAAYfJ140E0pfdxhR0JLkLaYfh5vMjafvRHkyMWE/s1600-h/DSCN0449.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfAfKXWWTzc27_h29izTbL0s6q22h_cOZSJnHTDGTGd9FNvSAi7Au_4Y67u70Y_ZhtpT4r5ywVYKq4VrYM1aLAdvw5jecdRwUq0IfGAAYfJ140E0pfdxhR0JLkLaYfh5vMjafvRHkyMWE/s320/DSCN0449.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5442636742581296210" border="0" /></a>Pel camí anem trobant els efectes de les gèlides temperatures de la nit anterior. La veritat és que feia frescot (uns -2ºC), però el dia era ben assolellat i no feia gaire vent. Un dia perfecte!<br /><br />De moment les raquetes no calien. Però arriba un punt on ja es feien necessàries. En aquest preciós raconet ens les vam posar:<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWxUxcC1367jgMus6jZHdp7US-k6fQOOcFMH2x5SWgWmZm6LEz_v40N5JcnHjDSPecaNO8Dkc9lIZIcGLAVGEb5FfBV1CiWQsh0t0TpUEwxIytOodx3srka_lRSa7qelicMjt-IV-JqQo/s1600-h/DSCN0453.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgWxUxcC1367jgMus6jZHdp7US-k6fQOOcFMH2x5SWgWmZm6LEz_v40N5JcnHjDSPecaNO8Dkc9lIZIcGLAVGEb5FfBV1CiWQsh0t0TpUEwxIytOodx3srka_lRSa7qelicMjt-IV-JqQo/s320/DSCN0453.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5442638345019272594" border="0" /></a>Seguim, ara amb les raquetes, per uns paratges molt macos, acompanyats d'un dia immillorable. Ricardo no para de fer fotos, tan bon punt fa un parell de passos.<br /><br />Aquí tenim una foto prou representativa de la pujadeta:<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfytRRlulztgKaBl6ccO64acg9aWKoqPKYIHftqvfDiuw9MuMHGZV8Q5ezNGfDKdJ3nwWrEmN-PUBG-r3E8sQ4hbs6XX94oQriNdoM0Y2mbHJaIwFSML0j_U-NkFA6BwYlQSFw5aEqSg8/s1600-h/DSCN0461.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjfytRRlulztgKaBl6ccO64acg9aWKoqPKYIHftqvfDiuw9MuMHGZV8Q5ezNGfDKdJ3nwWrEmN-PUBG-r3E8sQ4hbs6XX94oQriNdoM0Y2mbHJaIwFSML0j_U-NkFA6BwYlQSFw5aEqSg8/s320/DSCN0461.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5442639555040878530" border="0" /></a>També he pogut rescatar una captura que podria posar en compromís a algú... Però, total... com que aquest blog no el veu ningú... Allà va!...<br /><div style="text-align: center;"><img src="file:///tmp/moz-screenshot.jpg" alt="" /><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dx9UGUtSouKjV1bir-2iN7NtHiJjkdt9g6O74HD0dNBnikXPvD3xh0oxpvAefphVGpJnrxglDxrBHXyS2lWbg' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe><br /><div style="text-align: left;">Be... després arribem a una part queee... punyeta... la cosa s'inclina i costa de mantenir la vertical. La neu està feta pols (en el sentit literal de l'expressió) i les raquetes no s'agarren prou be. Hem de donar un bon cop de cama per intentar clavar-les i que no rellisquem. Veiem aquí una situació perillosota d'un <span style="font-style: italic;">animal de muntanya, </span>el <span style="font-style: italic;">currículum </span>del qual, l'hi avala:<br /><span style="font-weight: bold;"></span><div style="text-align: center;"><iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.blogger.com/video.g?token=AD6v5dxpdgQIA1rez3ZOnF31svFikkP7Grl3Z8mVHcQcsoaoMF7g1pzxLQjyYktaH28hxVsZBKjM43REJooUY-5q8g' class='b-hbp-video b-uploaded' frameborder='0'></iframe></div>Després d'aquesta part una mica més complicada (<span style="font-style: italic;">Ja veus tú!</span>), no hi ha gaires fotos... A partir d'aquí vam començar a posar la directa fins a la Creu del Taga. En Ricardo es trobava prou fort i va fer una bona estirada... La veritat és que em va fer de "llançador d'esprint"... Quan va petar, jo ja no vaig poder parar fins arribar al Taga, seguit d'en Sergi i, una mica més tard, en Paco i en Ricardo.<br /><br />Les vistes des del Taga són impressionants. Es pot divisar prou be el Pedraforca:<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEuR1pFwEjxtk5M_ZxSjsJK-EK6i-_uj0bzVofOhE1IB3uG2oLThE83lnh5GlQw1R0GpKHKgygCpzL6bvMQB3Jh72jrM0TpDjiL4hyphenhyphenCcUmTqgeCE1qz1xsT-kapWzTk-g37ZXqNYt8Dcg/s1600-h/DSCN0477.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjEuR1pFwEjxtk5M_ZxSjsJK-EK6i-_uj0bzVofOhE1IB3uG2oLThE83lnh5GlQw1R0GpKHKgygCpzL6bvMQB3Jh72jrM0TpDjiL4hyphenhyphenCcUmTqgeCE1qz1xsT-kapWzTk-g37ZXqNYt8Dcg/s320/DSCN0477.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5442645597601355138" border="0" /></a>I, finalment, la foto de rigor:<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkxRhwwRf1paMwIE4wqVVbNpQgXW7v6fBCHnkdt1Q-FZCT3sPeGUq5JLH-_5TSHUe1LijKrXgRAOtQMfFR6camFEWxjCcBhfGg1UPNNsOmXRoU383hDt8jZsb5CExnOSfqfepHtC6jAEI/s1600-h/DSCN0480.JPG"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgkxRhwwRf1paMwIE4wqVVbNpQgXW7v6fBCHnkdt1Q-FZCT3sPeGUq5JLH-_5TSHUe1LijKrXgRAOtQMfFR6camFEWxjCcBhfGg1UPNNsOmXRoU383hDt8jZsb5CExnOSfqfepHtC6jAEI/s320/DSCN0480.JPG" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5442646059595419586" border="0" /></a>I be... poca cosa més a dir... la baixada va ser molt ràpida. En poc temps ja estàvem al cotxe. I cap a casa...<br /><br />Excursions com aquestes en podríem fer més (si el temps ens ho permet, es clar)... I amb una mica més de forma, coses més interessants... La resta de fotos les podeu veure al Picassa (els què estigueu convidats).<br /><br />Fins a la propera!<br /></div></div>Ismael Garcèshttp://www.blogger.com/profile/17337205153010023914noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7986260907132928513.post-2969853933973968202009-12-14T09:20:00.000-08:002009-12-14T10:11:36.153-08:00Ascensió al Pic Coma d'OrHola, amics!<br />Aquí teniu la meva primera crònica de les excursions que faig. No es tractarà, però, d'una crònica detallada de l'ascensió (de fet, només es tracta de provar la manera de penjar fotos i per tenir alguna mena de record).<br />El Pic Coma d'Or és un pic de 2.826 metres ubicat a peu del coll de Puymorens (Cerdanya Francesa).<br />Varem anar en Xavi i jo. Per cert, ara que me'n recordo, no l'he demanat permís per posar les seves fotos. Així doncs, només posaré aquelles fotos en què surto jo o què no surt ningú (que són poquetes).<br />Es tractava d'un diumenge (6 de desembre de 2009), enmig del pont de la Puríssima. Les previsions eren bones, tot i que tampoc feia un dia esplèndid. Varem llogar les raquetes de neu a la botiga en què les hem llogades en d'altres ocasions, en que hem anat al Pic de la Mina (un altre pic, fàcil i recomanable).<br />Començavem a caminar al voltant de les 10:00 hores (una mica abans). Si en Xavi em dona permís, en penjaré les fotos. No sé què va passar amb la càmera de fotos, que s'havia encès accidentalment i la bateria anava una mica justeta. Així que va tocar dosificar les instantànies (ves que no tinguem proves i que en Paco ens digui allò de que <span style="font-style: italic;">si no hi ha foto, no hi ha prova</span>...)<br />Be doncs, la pujada va començar amb molt de ritme. En Xavi està ben fort i jo, tot i que aguantava, buscava excuses per parar un momentet: que si<span style="font-style: italic;"><span style="font-style: italic;"></span> "espera que et faig una foto...</span>", que si <span style="font-style: italic;">"espera que tinc molta calor..."</span>, i d'altres excuses vàries.<br />El camí era ben fàcil (tot s'ha de dir), però arriba un punt que comença a pujar de valent, fins a la Coma d'en Garcia. Fins arribar al coll, la cosa pujava de manera seriosa, i amb les raquetes de neu, l'esforç s'intensifica força.<br />Arribats al coll, ja veus amb claredat el Pic de Coma d'Or (que no està a prop, precíssament). Així que, després d'una petita xerrada amb uns que havien pujat amb esquís (aquests se'n tornaven), ens varem enfilar cap el nostre objectiu.<br />Després de deixar a la nostra dreta l'Estany de Coma d'Or, només queda un darrer esforç i ja ens veiem al cim, no sense haver d'aguantar una forta pujada amb vent gèlid.<br />Aquí teniu la foto del cim:<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibgRQe4YU0SqbL2TMTVXylu4PFKYBEGf05SibwKY3NXVSqNAfsTda31W1xgZ_r9zSeuRkBw3xBwYSzFZUoWi-S09CHvdLnriVuIQB6rstxA91I73b5YAMgTw4SRDVsnNrPcFy_t20r7JM/s1600-h/Imagen+007.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEibgRQe4YU0SqbL2TMTVXylu4PFKYBEGf05SibwKY3NXVSqNAfsTda31W1xgZ_r9zSeuRkBw3xBwYSzFZUoWi-S09CHvdLnriVuIQB6rstxA91I73b5YAMgTw4SRDVsnNrPcFy_t20r7JM/s320/Imagen+007.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5415150822778160434" border="0" /></a>Ja... ja sé què penseu... Que allà hi ha una creu, i que no hem arribat allà... Si, home! Vosaltres sabeu què hi ha a cada banda?... i amb la neu que hi ha?... Total, que el pic està fet (en unes 3 hores)... I aquell que hi ha al fons és un altre pic. No és recomanable fer-ho en les condicions climatològiques del moment.<br />Des de la cresta, les vistes són impressionants. A destacar, faria esment de l'Estany de Lanos:<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisnU4JecG-8Lv2oLJc8bKBfOEIWKQODvylaWUUV5HaJaaIpyZ-AgID_TLTSddqELA3gTQkkby6MbAO_TOVAxG_s53gB5Rqu75-pN4UcUiWFD2GtIi8_9d4AzRHLFwM6_ELjXcNISUVNL4/s1600-h/Imagen+006.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEisnU4JecG-8Lv2oLJc8bKBfOEIWKQODvylaWUUV5HaJaaIpyZ-AgID_TLTSddqELA3gTQkkby6MbAO_TOVAxG_s53gB5Rqu75-pN4UcUiWFD2GtIi8_9d4AzRHLFwM6_ELjXcNISUVNL4/s320/Imagen+006.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5415152495221605778" border="0" /></a>Be... només queda baixar i deixar enrere el tan molest vent. Abans, però, ens enfilem a un <span style="font-style: italic;">minipic</span> que hi ha al costat (el Cap de Llosader). Ves que no digui en Paco que no l'hem fet.<br />Ja baixant, comencen a fer nosa les fregadures als ditets i cosetes d'aquestes (si és que no es pot passar tant de temps sense calçar-se les botes). Així que la baixada va ser ràpida, però molt pessada. Aquí veieu a en Xavi (d'esquenes) que començava a cantar allò de "<span style="font-style: italic;">Hasta los güevos... estamos haaasta los güebos... Hasta los güeeeeeeboooos, estamos hasta los güeeeebos...</span>"<br /><a onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}" href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtinT8W070VKL4TqzcaIEwP9XWS8zVv3tTRgRVOnCOLrE_vfkf7Mzxx7WVgshyphenhyphenbKsVQeIilMnAtiKG_UDgzaC3zC8kOrWRlSPRc7Mf9VblYJfZItvYbTqw1fHCmuRBJfgWorIKNuAVY5w/s1600-h/Imagen+012.jpg"><img style="margin: 0px auto 10px; display: block; text-align: center; cursor: pointer; width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhtinT8W070VKL4TqzcaIEwP9XWS8zVv3tTRgRVOnCOLrE_vfkf7Mzxx7WVgshyphenhyphenbKsVQeIilMnAtiKG_UDgzaC3zC8kOrWRlSPRc7Mf9VblYJfZItvYbTqw1fHCmuRBJfgWorIKNuAVY5w/s320/Imagen+012.jpg" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5415154768060285474" border="0" /></a>Finalment, allà sobre les 15:00 hores, exhaustes, arribem al tan desitjat aparcament. Mira que el veus des de molt lluny, però no arriba mai. En general, trobo que fer un pic a l'hivern, amb raquetes de muntanya, el mateix temps que a l'estiu (5 horetes), no està gens malament.<br />Amb un merescut descans, ens <span style="font-style: italic;">jalem</span> el bocata i ens tornem cap a casa amb la sensació de la feina feta...<br /><div style="text-align: center;">Missió complerta!<br /></div>Ismael Garcèshttp://www.blogger.com/profile/17337205153010023914noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7986260907132928513.post-29214758245546507342009-12-05T04:15:00.000-08:002011-02-13T14:40:15.825-08:00Manifest escèpticQuè tal?<br />
<br />
En aquesta segona entrada, he volgut fer difusió d'un manifest al qual em subscric. Es tracta d'un manifest escèptic. Un manifest en el què es vol donar a la ciència el protagonisme que mereix per tal de posar una mica de llum en la foscor. Com diu una dita popular: <span style="font-style: italic;">és millor encendre un espelma que maldir la foscor</span>.<br />
<br />
Us adjunto el manifest escèptic de Mario Bohoslavsky (Periodista científic) que col·labora amb l'ARP (Alternativa Racional a las Pseudociencias):<br />
<div style="color: #000099; font-family: arial; font-style: italic; font-weight: bold;"><span style="font-size: 85%;"></span></div><blockquote style="color: #351c75;"><div style="font-family: arial; font-style: italic; font-weight: bold;"><span style="font-size: 100%;">El juego de la razón</span></div><div style="font-family: arial;"><span style="font-size: 100%;">Una de las reglas del hermoso juego de la Ciencia dice que la Razón no ha de aceptar algo como cierto sólo porque lo diga mucha gente, o porque lo diga gente muy importante, y que siempre hay que detenerse ante una afirmación cualquiera y<span style="font-style: italic;"> </span>dudar sobre si es o no cierta. Naturalmente, eso obliga a ir mucho más despacio, sopesando cada aparente verdad.</span></div><div style="font-family: arial;"><span style="font-size: 100%;">En griego, observador se dice <span style="font-style: italic;">skeptikós</span> (skepticos), por lo cual a la persona partidaria del análisis y la observación se le llama también "escéptica".</span></div><div style="font-family: arial; font-weight: bold;"><span style="font-size: 100%;">Los enemigos de la Razón</span></div><div style="font-family: arial;"><span style="font-size: 100%;">Lo contrario del escepticismo es la credulidad, y consiste en aceptar como ciertas, con ligereza, las afirmaciones más extraordinarias sin analizar antes su consistencia, sólo por pereza intelectual, falta de preparación, respeto a la autoridad de ciertas personas u otras razones. En la etapa actual de la Humanidad la gran mayoría de las personas son bastante crédulas, sobre todo debido a su ignorancia y falta de entrenamiento en el método científico, y en las prácticas racionales en general; casi todas esas personas actúan de buena fe, es decir, por convicción y no por intereses espurios.</span></div><div style="font-family: arial;"><span style="font-size: 100%;">Los verdaderos enemigos de la razón no son, necesariamente, las personas crédulas, sino aquellas personas que se benefician personalmente de que los demás sean crédulos. Incluso algunos de estos embaucadores son, en su fuero interno, incrédulos, escépticos; pero promueven la credulidad ajena para obtener más dinero con sus libros, tener sus consultas llenas de personas con problemas, vender sus curas mágicas o cobrar por su participación en radio, televisión y prensa.</span></div><div style="font-family: arial;"><span style="font-size: 100%;">Los escépticos, que han luchado tenazmente a lo largo de los siglos para sostener el reinado de la Razón -algunos al precio de sus vidas, los más a costa de la burla ajena, el perjuicio económico, la soledad- ven con desesperación cómo, una y otra vez, gente poco escrupulosa negocia con la credulidad ajena. Bien es verdad que la Ciencia ha avanzado, y que la gente ya no cree en algunas viejas patrañas que otrora fueron aceptadas por casi todos, pero cada día nacen nuevas mentiras, tonterías que son aceptadas sin pensárselo dos veces. Y lo que es peor: los modernos charlatanes, sabedores de que la Razón es más fuerte que ninguna otra cosa en el Universo, se disfrazan a veces de científicos, visten sus patrañas de un lenguaje exterior que remeda los modales, el lenguaje científico. Pero eso no es Ciencia: es pseudociencia.</span></div><div style="font-family: arial; font-weight: bold;"><span style="font-size: 100%;">Una Alternativa Racional</span></div><div style="font-family: arial;"><span style="font-size: 100%;">Hay dos clases de escépticos: los pasivos y los activos. Los escépticos pasivos se limitan a sonreír socarronamente cuando ven cómo los crédulos tragan el anzuelo que les ofrecen los charlatanes. Con desdén por esas masas ignorantes, a veces poco instruidas y otras veces aquejadas de "ignorancia relativa" de todo lo que es ajeno a su especialidad o profesión, los escépticos pasivos se encogen de hombros y en todo caso se duelen de que "la gente sea tan tonta", pero consideran inútil enfrentarse con los charlatanes y embaucadores.</span></div><div style="font-family: arial;"><span style="font-size: 100%;">Otros escépticos, en cambio, se sienten horrorizados por la supervivencia de tantas tonterías de la Edad de Piedra en plena Era Atómica, y piensan que si no actúan en la medida de sus fuerzas, estarán colaborando con los ejércitos del oscurantismo. Creen, también, que la gente no es tonta, sino que está desinformada, y que alguien ha de desafiar a los profesionales de la mentira para que las personas crédulas tengan al menos la oportunidad de confrontar dos puntos de vista distintos, uno de ellos racional y el otro pseudocientífico. Estos son los escépticos activos, reunidos en las asociaciones escépticas de todo el mundo, y entre ellos se encuentran celebridades mundiales como los investigadores Martin Gardner o Carl Sagan, científicos famosos (incluso varios Premios Nóbel) y filósofos de reconocido prestigio internacional, como Mario Bunge (Premio Príncipe de Asturias) o Stephen Toulmin (biólogo y filósofo de la ciencia).</span></div><div style="font-family: arial;"><span style="font-size: 100%;">En España los escépticos activos nos reunimos alrededor de una asociación: <a href="http://www.arp-sapc.org/">ALTERNATIVA RACIONAL A LAS PSEUDOCIENCIAS (ARP)</a>, que edita trimestralmente una revista llamada La Alternativa Racional. La Asociación no cuenta con el dinero ni las personas suficientes para llevar a cabo una investigación sistemática, objetiva y científica de todos los supuestos hechos "sorprendentes" o "carentes de toda explicación posible", como suele decirse, ni puede salir al paso de todas las afirmaciones temerarias que se oyen cada día por radio y televisión, o que se publican en diarios, revistas y libros. Pero tampoco se limita a la labor documental y bibliográfica. En los puntos de España donde los socios de ARP son más numerosos y activos, se están poniendo en marcha nuevas investigaciones, a veces con resultados sorprendentemente exitosos. En el País Vasco, por poner sólo un ejemplo, ARP logró demostrar que el sonido proveniente de un supuesto platillo volante extraterrestre era en realidad el canto de un sapo, presentó una grabación en vivo del batracio, y hasta identificó la especie zoológica que había protagonizado el suceso. Como es natural y comprensible, los charlatanes y embaucadores profesionales tienen una pésima opinión de ARP y sus asociados...</span></div><div style="font-family: arial; font-weight: bold;"><span style="font-size: 100%;">¿Eres uno de los nuestros?</span></div><div style="font-family: arial;"><span style="font-size: 100%;">Algunos pocos miembros de ARP fueron escépticos toda su vida, pero la mayoría empezaron siendo bastante crédulos hasta que alguna cosa les hizo tener las primeras dudas. No creas que para acercarte a nosotros debes estar de acuerdo en todo: basta con que estés de acuerdo en que lo mejor, ante una afirmación extraordinaria, es sopesarla con cuidado antes de darla por cierta. Si piensas de este modo, quizás te convenga empezar por leer nuestra revista La Alternativa Racional donde encontrarás artículos de autores locales y otros traducidos de todas las revistas escépticas del mundo con las que mantenemos un fraternal intercambio. Si ya te sientes escéptico, y quieres acercarte de un modo más activo, puedes contactar con los delegados locales de ARP en tu comunidad autónoma. Ellos tendrán mucho gusto en conversar contigo personalmente y aclararte cualquier duda.</span></div><div style="font-family: arial;"><span style="font-size: 100%;">España, como todo el mundo occidental, está viviendo en esta época un cierto retroceso de la Razón, un avance de posiciones y creencias que no son acientíficas e irracionales, sino anticientíficas y antirracionales. Un avance del oscurantismo puede llegar a afectar el futuro de todos de un modo muy negativo: hace poco se reveló que el entonces presidente del país más poderoso de la Tierra tomaba sus decisiones previa consulta astrológica, como en la Babilonia de hace cincuenta siglos. Y también hoy, como en tiempos de la creencia generalizada en brujas y demonios, nos llegan aún noticias de crímenes cometidos por personas plenamente convencidas de que solucionan problemas a familiares "poseídos". No es esa la imagen que nosotros tenemos de un futuro deseable.</span></div><div style="font-family: arial;"><span style="font-size: 100%;">Muchos de nuestros centros locales son aún tan pequeños que no pueden afrontar tareas hacia afuera, y están dedicados solamente a crecer. Si hoy decides unirte a nosotros, quizás mañana podamos, juntos, desenmascarar una mentira. Pero sea hoy o mañana, piénsatelo. No podemos tirar dos millones de años de evolución a la basura.</span></div></blockquote>Vist això, només em queda proposar-vos que cerqueu la veritat per sobre de totes les coses, per molt molesta que resulti. Aneu amb compte amb els xerraires, bruixots, vidents, tarotistes, <span style="font-style: italic;">curanderos</span> i demés paràsits de la nostra societat (entre els quals inclouria a l'església).Ismael Garcèshttp://www.blogger.com/profile/17337205153010023914noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-7986260907132928513.post-47303500086026067372009-12-02T10:53:00.000-08:002011-02-13T14:39:41.026-08:00PresentacióHola, sóc l'Ismael Garcès.<br />
<br />
La veritat és que porto ja un bon temps pensant i repensant de fer el meu propi Blog. I la veritat és que avui no és pas un dia especial. Suposo que aquestes coses són "como la vida misma", és a dir, <span style="font-style: italic;">les coses passen quan menys ens ho esperem</span>. Oi que l'hem escoltada aquesta frase? (jo ja començo a estar-ne tip)<br />
<br />
Doncs, efectivament... Avui és el típic dia que surts a pedalar una mica amb el teu <a href="http://images.google.es/images?hl=ca&source=hp&q=celerifere&um=1&ie=UTF-8&ei=aboWS87tIMzLjAf7n9CXBg&sa=X&oi=image_result_group&ct=title&resnum=1&ved=0CBMQsAQwAA"><span style="font-style: italic;">celerípedo</span></a> i, quan tornes dius: I ara què faig?... No tinc nens al meu càrrec, ni parella, ni obligacions estudiantils (de moment en tinc prou). Així que, després d'un bon berenar, m'he disposat a dissenyar el meu blog mentre escolto la ràdio amb una de les pàgines que més m'agraden per escoltar música: <a href="http://www.rockola.fm/">rockola.fm</a> (molt recomanable).<br />
<br />
La veritat és que és ben fàcil això de fer el teu blog. El que és realment difícil és allò de... <span style="font-style: italic;">Què collons poso?</span> Aquest és el motiu pel qual havia trigat tant. El cas és que, sense tenir res especial a dir, m'he improvisat aquesta presentació (mira que en sóc, de tímid... però quan m'hi poso...)<br />
<br />
Espero que, mica en mica, vagi agafant forma. Les meves pretensions passen per exposar les meves reflexions de tot tipus (passen moltes coses pel meu cap), coses de la feina (assessorament a persones emprenedores) explicar algunes de les aventures a les qual m'apunto (excursions de muntanya, competicions esportives i esdeveniments de diversa índole), penjar fotos i... perquè no?... Ves a saber!... Potser l'hi veig d'altres utilitats.<br />
<br />
Be... de moment ho deixo perquè potser avui tinc un dia inspirat, però dubto que això sigui sempre així. I és que, després de vuit hores davant l'ordinador, personalment, no sempre em venen ganes de passar-me'n altres tantes hores.<br />
<br />
En qualsevol cas, us convido a què em feu suggeriments de millora. Accepto les crítiques, sempre que siguin constructives...<br />
<br />
Salutacions a totes i a tots!<span id="formatbar_Buttons" style="display: block;"><span class=" on down" id="formatbar_CreateLink" onmousedown="CheckFormatting(event);FormatbarButton('richeditorframe', this, 8);ButtonMouseDown(this);" onmouseout="ButtonHoverOff(this);" onmouseover="ButtonHoverOn(this);" onmouseup="" style="display: block;" title="Enllaç"><img alt="Enllaç" border="0" class="gl_link" src="http://www.blogger.com/img/blank.gif" /></span></span>Ismael Garcèshttp://www.blogger.com/profile/17337205153010023914noreply@blogger.com0