dimecres, 8 de desembre de 2010

XXIX PUJADA AL CASTELL (6/12/2010)

Be... Feia temps (com es pot comprovar), que no en feia cap entrada al meu blog... A veure si m'animo més a explicar alguna cosa més... Almenys algunes cròniques sobre els esdeveniments esportius en els quals hi participo.

De moment, vaig esment a la XXIV Pujada al Castell en què vaig participar dilluns passat. Vaig participar, per primera vegada, fa un parell d'anys (al 2008). Aquell dia, en vaig fer 21:56... Enguany, he fet 22:20. Be... és un altre exemple de què no guanyo gaire amb els entrenaments tot i el machaque que em faig al club GavàTriatló en el qual em vaig inscriure aquest estiu. També val a dir que no em trobava gairebé de la panxa (per variar) i de no haver sortit gaire a entrenar en les darreres setmanes.

Vaig començar més o menys be, però, mica en mica em va mancar resistència en el ritme... Així, vaig veure com el meu amic Ramón, se m'anava per moments (especialment quan començava la primera pujadeta). Mica en mica, m'anava trobant una mica pitjor (el plàtan que em vaig menjar em pujava a la gola, per moments) i no gosava deixar-me el fetge. Així doncs, vaig aguantar fins la pujada final en què vaig aconseguir avançar alguns dels què m'havien avançat abans.

Total... a veure si em vaig posant les piles en això del córrer, que darrerament no m'hi trobo del tot be... Esperem que l'any vinent noti alguna millora.

Deixo aquí el link de la Pujada: http://www.automatictime.net/pcc/

divendres, 26 de febrer de 2010

El Taga des de Pardines

Heeeyyyy... Què passa gent?...

Be... la veritat és que no sé a quí li parlo... El meu blog és tan poc visitat, que això sembla un monòleg sense públic... Be, suposo que és una via d'escapament...

Total... que dissabte passat (20 de febrer de 2010) vam fer una petita excursió al Taga. La veritat és què com a primera represa de contacte, no està gens malament. Feia temps que no fèiem una excursió acceptable. Ben és veritat que el Paco s'havia currat uns quants "pics" (tot i que no sé si comptar San Ramón com un pic... ;-)

Total... que vam anar, de bon matí (com sempre) en Ricardo, en Sergi, en Paco i qui subscriu. A les 6:20 hores ja estàvem tots camí de Ribes de Freser. Allà fem l'esmorzar de rigor al lloc de sempre. Com que està al costat del local per llogar les raquetes de neu, les vam llogar abans d'esmorzar (una cosa menys).

Tan bon punt acabem l'esmorzar, reprenem la marxa cap a Pardines (encantador poblet). Des d'allà, seguim un estret camí que ens porta fins a l'Ermita de Santa Magdalena de Puigsac (s.XII) [imatges cedides pels companys de www.senderisme.tk].
Allà deixem el cotxe i comencen els preparatius per a començar la caminada...
Vinga ostissss... Que sembleu unes senyoretes!!!... (Ves per on!... aquí hi surt també la Montse). Finalment, comencem la pujada:
Pel camí anem trobant els efectes de les gèlides temperatures de la nit anterior. La veritat és que feia frescot (uns -2ºC), però el dia era ben assolellat i no feia gaire vent. Un dia perfecte!

De moment les raquetes no calien. Però arriba un punt on ja es feien necessàries. En aquest preciós raconet ens les vam posar:
Seguim, ara amb les raquetes, per uns paratges molt macos, acompanyats d'un dia immillorable. Ricardo no para de fer fotos, tan bon punt fa un parell de passos.

Aquí tenim una foto prou representativa de la pujadeta:
També he pogut rescatar una captura que podria posar en compromís a algú... Però, total... com que aquest blog no el veu ningú... Allà va!...
video
Be... després arribem a una part queee... punyeta... la cosa s'inclina i costa de mantenir la vertical. La neu està feta pols (en el sentit literal de l'expressió) i les raquetes no s'agarren prou be. Hem de donar un bon cop de cama per intentar clavar-les i que no rellisquem. Veiem aquí una situació perillosota d'un animal de muntanya, el currículum del qual, l'hi avala:
video
Després d'aquesta part una mica més complicada (Ja veus tú!), no hi ha gaires fotos... A partir d'aquí vam començar a posar la directa fins a la Creu del Taga. En Ricardo es trobava prou fort i va fer una bona estirada... La veritat és que em va fer de "llançador d'esprint"... Quan va petar, jo ja no vaig poder parar fins arribar al Taga, seguit d'en Sergi i, una mica més tard, en Paco i en Ricardo.

Les vistes des del Taga són impressionants. Es pot divisar prou be el Pedraforca:
I, finalment, la foto de rigor:
I be... poca cosa més a dir... la baixada va ser molt ràpida. En poc temps ja estàvem al cotxe. I cap a casa...

Excursions com aquestes en podríem fer més (si el temps ens ho permet, es clar)... I amb una mica més de forma, coses més interessants... La resta de fotos les podeu veure al Picassa (els què estigueu convidats).

Fins a la propera!