Ascensió al Pic Coma d'Or

Hola, amics!
Aquí teniu la meva primera crònica de les excursions que faig. No es tractarà, però, d'una crònica detallada de l'ascensió (de fet, només es tracta de provar la manera de penjar fotos i per tenir alguna mena de record).
El Pic Coma d'Or és un pic de 2.826 metres ubicat a peu del coll de Puymorens (Cerdanya Francesa).
Varem anar en Xavi i jo. Per cert, ara que me'n recordo, no l'he demanat permís per posar les seves fotos. Així doncs, només posaré aquelles fotos en què surto jo o què no surt ningú (que són poquetes).
Es tractava d'un diumenge (6 de desembre de 2009), enmig del pont de la Puríssima. Les previsions eren bones, tot i que tampoc feia un dia esplèndid. Varem llogar les raquetes de neu a la botiga en què les hem llogades en d'altres ocasions, en que hem anat al Pic de la Mina (un altre pic, fàcil i recomanable).
Començavem a caminar al voltant de les 10:00 hores (una mica abans). Si en Xavi em dona permís, en penjaré les fotos. No sé què va passar amb la càmera de fotos, que s'havia encès accidentalment i la bateria anava una mica justeta. Així que va tocar dosificar les instantànies (ves que no tinguem proves i que en Paco ens digui allò de que si no hi ha foto, no hi ha prova...)
Be doncs, la pujada va començar amb molt de ritme. En Xavi està ben fort i jo, tot i que aguantava, buscava excuses per parar un momentet: que si "espera que et faig una foto...", que si "espera que tinc molta calor...", i d'altres excuses vàries.
El camí era ben fàcil (tot s'ha de dir), però arriba un punt que comença a pujar de valent, fins a la Coma d'en Garcia. Fins arribar al coll, la cosa pujava de manera seriosa, i amb les raquetes de neu, l'esforç s'intensifica força.
Arribats al coll, ja veus amb claredat el Pic de Coma d'Or (que no està a prop, precíssament). Així que, després d'una petita xerrada amb uns que havien pujat amb esquís (aquests se'n tornaven), ens varem enfilar cap el nostre objectiu.
Després de deixar a la nostra dreta l'Estany de Coma d'Or, només queda un darrer esforç i ja ens veiem al cim, no sense haver d'aguantar una forta pujada amb vent gèlid.
Aquí teniu la foto del cim:
Ja... ja sé què penseu... Que allà hi ha una creu, i que no hem arribat allà... Si, home! Vosaltres sabeu què hi ha a cada banda?... i amb la neu que hi ha?... Total, que el pic està fet (en unes 3 hores)... I aquell que hi ha al fons és un altre pic. No és recomanable fer-ho en les condicions climatològiques del moment.
Des de la cresta, les vistes són impressionants. A destacar, faria esment de l'Estany de Lanos:
Be... només queda baixar i deixar enrere el tan molest vent. Abans, però, ens enfilem a un minipic que hi ha al costat (el Cap de Llosader). Ves que no digui en Paco que no l'hem fet.
Ja baixant, comencen a fer nosa les fregadures als ditets i cosetes d'aquestes (si és que no es pot passar tant de temps sense calçar-se les botes). Així que la baixada va ser ràpida, però molt pessada. Aquí veieu a en Xavi (d'esquenes) que començava a cantar allò de "Hasta los güevos... estamos haaasta los güebos... Hasta los güeeeeeeboooos, estamos hasta los güeeeebos..."
Finalment, allà sobre les 15:00 hores, exhaustes, arribem al tan desitjat aparcament. Mira que el veus des de molt lluny, però no arriba mai. En general, trobo que fer un pic a l'hivern, amb raquetes de muntanya, el mateix temps que a l'estiu (5 horetes), no està gens malament.
Amb un merescut descans, ens jalem el bocata i ens tornem cap a casa amb la sensació de la feina feta...

Missió complerta!